Hivern suau a Varsòvia

Diuen els meus col·legues polonesos que aquest hivern està essent molt suau, que no estic vivint un autèntic hivern polonès… bé, jo els contesto: “For me is enough! :-D”. Per ser el primer hivern que passo a Polònia per mi ja està prou bé, ja és prou diferent del què estic acostumada a viure a Girona.

Centre de Cultura i Ciència, Varsòvia (font: Panoramio)

De totes maneres, el que em resulta més diferent, i perquè no dir-ho també més difícil de portar, no són ni les baixes temperatures ni la neu. De fet, durant la meva estada a Hèlsinki (Finlàndia) vaig “patir” temperatures molt més baixes i la neu persistia als carrers durant mesos abans no començava a fondre’s. En realitat, prefereixo que nevi i no pas que plogui. La neu no resulta tant molesta durant la vida quotidiana. A més quan plou també ho fa de manera molt diferent, no solen caure les típiques tempestes a les que estem acostumats en climes Mediterranis (curtes però que descarreguen grans quantitats d’aigua), sinó que els dies que plou va caient un xim-xim continu durant tot el dia.

Tot hi que sabia el que em trobaria quan vaig decidir venir a viure a Varsòvia, no ha deixat de sorprendre’m aquests 3 aspectes (geofísics, meteorològics i climàtics):

– Les poques hores de Sol en comparació amb latituds més baixes a les que estic acostumada a viure. Pel solstici d’hivern (el dia més curt de l’any), que aquest any 2014 va caure el 21 de desembre, el Sol va sortir a les  7.44h del matí i es va pondre a les 15.25h, o sigui que en total vam tenir 7h 41min de Sol.  Ara que ja som 14 de febrer, ja es comença a notar que els dies s’allarguen, però tot hi així el Sol encara es pon molt aviat (a 16.47h) en comparació amb Girona (a 18.20h).

– La quantitat de dies amb cels completament coberts. En comparació amb Catalunya, Polònia té aproximadament la meitat de dies assolellats. Aproximant a números rodons Polònia gaudeix d’unes 1500 hores de Sol a l’any en comparació amb les 3000 de Catalunya.

– Amplitud tèrmica diària: aquest és un altre fet diferencial que m’ha cridat l’atenció respecte als altres llocs on he viscut. Aquí la temperatura màxima i la mínima no varia gaire (parlo en general durant aquest mesos d’hivern). Molts dies durant el dia ens hem mogut entre els +2 o +3 ºC i durant la nit la temperatura ha baixat a -1 o -2ºC. Això em sobta perquè a Catalunya per molt hivern que sigui, normalment durant el dia el Sol escalfa i al migdia fins hi tot hi ha dies que no saps què fer de l’abric i la bufanda.

Aquí es pot veure el doble paper que juguen els núvols: quan el cel està cobert tot el dia no es pot gaudir dels raigs de l’astre Rei, però per altra banda, els dies en què el cel és serè les temperatures poden baixar en picat, especialment les nocturnes. Això és degut al fet de què en dies ennuvolats els núvols re-emeten part de la radiació infraroja, que la Terra emet, altra vegada cap a la superfície, o sigui, que no deixen escapar tant fàcilment la radiació tèrmica com passaria en un dia de cel serè, el que contribueix a que les temperatures no descendeixin tant. O sigui que sembla que s’ha de triar: què prefereixes, veure el Sol però que faci fred, o no rebre raigs solars però que les temperatures siguin més moderades? Difícil decisió :-P. Per sort, la mare Natura ja escull per nosaltres.

Ja us podeu imaginar dons com és l’hivern a Varsòvia amb el Sol ponent-se a quarts de 4 o de 5, i on molts dies això tampoc acaba tenint molta importància perquè el cel està completament cobert de núvols i encara que hi haguessin més hores de Sol tampoc no es podria gaudir dels seus raigs… Perquè us feu una idea de com han estat aquests mesos, una imatge val més que mil paraules:

Crec que per molt que t’expliquin com es viu a altres zones climatològiques diferents a les que has “viscut tota la vida”, per molts estudis que tinguis en temes meteo-climàtics, i per molt que sàpigues al què t’enfrontaràs, fins que no ho vius en la pròpia pell no t’arribes a fer a la idea de com es viu en un règim climàtic d’una regió diferent a la teva, i de com això pot afectar a un mateix. D’altra banda, aquestes vivències ajuden a reflexionar i comprendre millor el caràcter i peculiaritats de les altres regions del món, tant de països de més al Nord com del Sud. Per suposat que el temps ha de tenir un impacte en les persones, el fet de no veure el Sol durant setmanes estic segura que causa canvis en l’estat d’ànim de la gent i això es veu reflectit en global amb el comportament de les poblacions. El mateix es pot aplicar en casos oposats, com per exemple en regions tropicals, on les caloroses i humides jornades segur que també han anat modelant el caràcter de les seves poblacions. Sense anar més lluny a Catalunya tenim el cas d’alguns Empordanesos, per exemple, que estan “tocats per la Tramuntana” :-D.

Bé, tot esperant que arribin “temps millors” meteorològicament parlant (em refereixo a dies amb més hores de Sol i amb cels menys ennuvolats), aquí us deixo una bonica fotografia de Varsòvia aquest cop sense neu, perquè pugueu admirar la seva bellesa.

Plaça del Castell Reial, Varsòvia (font: wikimedia commons)

 

Nicolau Copèrnic, ningú ha dit que fos fàcil

Aquesta entrada va dedicada a un altre científic polonès molt important (lligant amb l’entrada anterior a Marie Curie): l’astrònom Nicolau Copèrnic (en polonès Mikołaj Kopernik), pioner en formular la teoria heliocèntrica.

Cada vegada que passo per davant del monument a Nicolau Copèrnic, i penseu que com a mínim hi passo quatre vegades a la setmana quan vaig i torno a classes de polonès, i que a més es troba en un dels carrers més importants de la ciutat (Krakowskie Przedmiescie), no puc deixar de pensar en aquella cançó de Coldplay, precisament titulada “The Scientist”, que curiosament diu: “Nobody said it was easy”. I és que no havia de ser fàcil per un polifacètic científic del segle XV enfrontar-se a l’església catòlica per acabar capgirant de manera irreversible la visió del cosmos prevalent fins aleshores en passar d’un Univers geocèntric a un heliocèntric.

Tampoc no devia resultar fàcil lluitar contra les seves pròpies creences catòliques profundament arrelades al seu interior, ja que a més de matemàtic, astrònom, metge, artista, jurista, militar i diplomàtic, també era clergue catòlic. Copèrnic molt probablement també tingué una lluita interna ja que els seus descobriments vulneraven els ensenyaments continguts a la Bíblia sobre la immobilitat de la Terra. La ruptura bàsica que representava per a la ideologia religiosa medieval la substitució d’un cosmos clos i jerarquitzat, amb l’home com a centre, per un Univers homogeni i infinit, situat al voltant del Sol, féu que Copèrnic dubtés de publicar la seva obra. Per tal d’evitar problemes més que previsibles amb l’Església, no fou fins al 1543 que aparegué la primera edició del De Revolutionibus Orbium Coelestium (Sobre les revolucions de les esferes celestes), el seu llibre de referència que és sovint considerat com el punt de partida de l’astronomia moderna i l’inici de la revolució científica.

 

Copèrnic amb el compàs i l’esfera armil·lar, Varsòvia. A la inscripció en llatí del pedestal s’hi pot llegir: “A Nicolau Copèrnic, d’una nació agraïda”.

Tot plegat fa que no m’oblidi que sovint la vida no és fàcil, i que per aconseguir els nostres objectius s’ha de ser persuasiu, tenir molta paciència i estimar el que es fa. Al final, es recull el que se sembra.