Per què el cel és blau

i els núvols són blancs?

Posts Tagged ‘Àrtic’

El paper dels aerosols en el sistema climàtic: II Poland-AOD Conference

Posted by Costa M. a 8 Octubre 2015


Del 7 al 9 d’Octubre s’han portat a terme les Segones Conferències Científiques Nacionals de la Xarxa per a la Investigació dels Aerosols (Poland-AOD) a l’Institut de Oceanologia de l’Acadèmia Polonesa de Ciències (IO-PAN), a la localitat de Sopot (nord de Polònia), per tal de discutir el paper dels aerosols en el sistema climàtic. També han participat a les conferencies la Universitat de Varsòvia, la Universitat Tecnològica de Varsòvia, la Universitat Nicolaus Copernicus de Torun, el Centre de la Fundació Estudi Polar Ekoprognoza i el Consorci GeoPlanet, en cooperació amb Sopockie Societat Científica i l’empresa TodayWeHave.

iopan_logopolan-aodlogo-uw

 

 

 

 

 

La conferència s’ha organitzat segons les següent sessions:

  1. L’activitat de recerca de la xarxa Poland-AOD
  2. Mètodes moderns per a la mesura de les propietats físiques dels aerosols
  3. Tècniques Lidar aplicades a la recerca en els estudis de les propietats òptiques i processos físics en l’atmosfera
  4. Els canvis en la radiació solar espai-temporal
  5. Propietats òptiques de la radiació i microfísica de l’”smog” a l’Àrtic
  6. Modelització del transport de contaminants
  7. Les propietats òptiques d’aerosol atmosfèric
  8. Els processos físics que ocorren en l’atmosfera

La meva contribució a la conferència ha estat en primer lloc a la secció relacionada amb mètodes moderns per a la mesura de les propietats físiques dels aerosols, amb la xerrada que porta per títol:

‘Càlcul de fluxos a partir del mètode de covariancia “Eddy” aplicat a mesures de “carbó negre” fetes amb micro-aethalometre AE-51’ (‘Eddy covariance flux calculation method applied to micro-aethaelometer AE-51 black carbon measurements’). Autors: Montserrat Costa-Surós, Krzysztof M. Markowicz.

I en segon lloc amb la presentació a la sessió relacionada amb tècniques Lidar aplicades a la recerca en els estudis de les propietats òptiques i processos físics en l’atmosfera:

‘Aproximacions a la calibració de mesures automàtiques de ” ratis de mescla de vapor d’aigua”  fetes amb un lidar tipus Raman a llarg termini” (‘Calibration approximations for automated long term water vapor mixing ratio retrievals from a Raman lidar’). Autors: Montserrat Costa-Surós, Iwona S. Stachlewska, Krzysztof M. Markowicz.

foto_sopot

Font: Wikimedia Commons

Més informació:

The Institute of Oceanology of the Polish Academy of Sciences (IO PAN)

Poland-AOD Network

Institute of Geophysics – University of Warsaw (IGF-UW)

Anuncis

Posted in 1. Ciència, 2. Recerca, 5. Noticia | Etiquetat: , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Leave a Comment »

L’extensió de gel de l’Àrtic cau a nivells mai registrats

Posted by Costa M. a 6 Setembre 2012


L’extensió de gel de l’Àrtic cau per sota dels 4 milions de quilòmetres quadrats, aquesta és la notícia que ens arribava ahir des del National Snow and Ice Data Center.

Arran del rècord a la baixa registrat el 26 d’agost del 2012, l’extensió del gel àrtic del mar ha continuat baixant i ara està per sota de 4 milions de quilòmetres quadrats (1.540.000 milles quadrades). En comparació amb les condicions de setembre dels anys 1980 i 1990, representa una reducció de coberta de gel marí del 45% a la zona de l’Àrtic. I encara s’espera, com a mínim, que probablement queda una setmana més de temporada de fusió

En blanc es pot veure l’extensió del gel àrtic a dia 4 de setembre del 2012. La línia taronja mostra l’extensió mitjana d’aquest mes durant els anys 1979-2000. La creu de color negre indica el Pol Nord geogràfic.
Crèdit: National Snow and Ice Data Center.

Durant tot el mes d’agost, l’extensió del gel àrtic del mar ha estat per sota dels nivells observats el 2007, donant lloc a un nou mínim històric per al mes de 4.720.000 de quilòmetres quadrats (1,82 milions de quilòmetres quadrats), segons l’avaluació durant el període d’observacionsper satèl·lit, o sigui des de l’any 1979. A finals de mes, l’extensió diària havia caigut per sota de 4,00 milions de quilòmetres quadrats (1,54 milions de milles quadrades).

El gràfic mostra l’extensió del gel marí a l’Àrtic a 5 de setembre de 2012 (en blau), la línia verda discontínua és la de l’any 2007, l’últim mínim destacat, i la línia gris l’extensió mitjana durant els anys 1979-2000. La zona gris clar indica la desviació estàndard de l’extensió del gel per al mateix període.  Crèdit: National Snow and Ice Data Center. 

El 2012, la taxa de pèrdua de gel durant l’agost va ser de 91.700 quilòmetres quadrats per dia, el més ràpid observat en el mes d’agost, durant el període d’observacions per satèl·lit. L’agost de 2007, el gel es va perdre a una velocitat de 66.000 quilòmetres quadrats per dia, i el 2008, l’any anterior amb la major pèrdua de gel d’agost, la taxa va ser de 80.600 quilòmetres quadrats per dia. La pèrdua de gel mitjana per agost és de 55.100 quilòmetres quadrats per dia. Aquest ràpid ritme de pèrdua de gel l’any 2012 va estar dominat per les grans pèrdues a la Sibèria Oriental i el mar de Chukchi, probablement causades en part pel fort cicló que van ingressar a la regió a principis de mes i va ajudar a trencar el gel. No obstant això, fins i tot després que el cicló s’havia dissipat, la pèrdua de gel va continuar a un ritme de 77.800 quilòmetres quadrats per dia.

Més informació:

NASA

National Snow and Ice Data Center

Posted in 1. Ciència, 5. Noticia | Etiquetat: , , , , , , , | Leave a Comment »

 
%d bloggers like this: