Per què el cel és blau

i els núvols són blancs?

Posts Tagged ‘clima’

El paper dels aerosols en el sistema climàtic: II Poland-AOD Conference

Posted by Costa M. a 8 Octubre 2015


Del 7 al 9 d’Octubre s’han portat a terme les Segones Conferències Científiques Nacionals de la Xarxa per a la Investigació dels Aerosols (Poland-AOD) a l’Institut de Oceanologia de l’Acadèmia Polonesa de Ciències (IO-PAN), a la localitat de Sopot (nord de Polònia), per tal de discutir el paper dels aerosols en el sistema climàtic. També han participat a les conferencies la Universitat de Varsòvia, la Universitat Tecnològica de Varsòvia, la Universitat Nicolaus Copernicus de Torun, el Centre de la Fundació Estudi Polar Ekoprognoza i el Consorci GeoPlanet, en cooperació amb Sopockie Societat Científica i l’empresa TodayWeHave.

iopan_logopolan-aodlogo-uw

 

 

 

 

 

La conferència s’ha organitzat segons les següent sessions:

  1. L’activitat de recerca de la xarxa Poland-AOD
  2. Mètodes moderns per a la mesura de les propietats físiques dels aerosols
  3. Tècniques Lidar aplicades a la recerca en els estudis de les propietats òptiques i processos físics en l’atmosfera
  4. Els canvis en la radiació solar espai-temporal
  5. Propietats òptiques de la radiació i microfísica de l’”smog” a l’Àrtic
  6. Modelització del transport de contaminants
  7. Les propietats òptiques d’aerosol atmosfèric
  8. Els processos físics que ocorren en l’atmosfera

La meva contribució a la conferència ha estat en primer lloc a la secció relacionada amb mètodes moderns per a la mesura de les propietats físiques dels aerosols, amb la xerrada que porta per títol:

‘Càlcul de fluxos a partir del mètode de covariancia “Eddy” aplicat a mesures de “carbó negre” fetes amb micro-aethalometre AE-51’ (‘Eddy covariance flux calculation method applied to micro-aethaelometer AE-51 black carbon measurements’). Autors: Montserrat Costa-Surós, Krzysztof M. Markowicz.

I en segon lloc amb la presentació a la sessió relacionada amb tècniques Lidar aplicades a la recerca en els estudis de les propietats òptiques i processos físics en l’atmosfera:

‘Aproximacions a la calibració de mesures automàtiques de ” ratis de mescla de vapor d’aigua”  fetes amb un lidar tipus Raman a llarg termini” (‘Calibration approximations for automated long term water vapor mixing ratio retrievals from a Raman lidar’). Autors: Montserrat Costa-Surós, Iwona S. Stachlewska, Krzysztof M. Markowicz.

foto_sopot

Font: Wikimedia Commons

Més informació:

The Institute of Oceanology of the Polish Academy of Sciences (IO PAN)

Poland-AOD Network

Institute of Geophysics – University of Warsaw (IGF-UW)

Anuncis

Posted in 1. Ciència, 2. Recerca, 5. Noticia | Etiquetat: , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Leave a Comment »

Hivern suau a Varsòvia

Posted by Costa M. a 14 febrer 2015


Diuen els meus col·legues polonesos que aquest hivern està essent molt suau, que no estic vivint un autèntic hivern polonès… bé, jo els contesto: “For me is enough! :-D”. Per ser el primer hivern que passo a Polònia per mi ja està prou bé, ja és prou diferent del què estic acostumada a viure a Girona.

Centre de Cultura i Ciència, Varsòvia (font: Panoramio)

Centre de Cultura i Ciència, Varsòvia (font: Panoramio)

De totes maneres, el que em resulta més diferent, i perquè no dir-ho també més difícil de portar, no són ni les baixes temperatures ni la neu. De fet, durant la meva estada a Hèlsinki (Finlàndia) vaig “patir” temperatures molt més baixes i la neu persistia als carrers durant mesos abans no començava a fondre’s. En realitat, prefereixo que nevi i no pas que plogui. La neu no resulta tant molesta durant la vida quotidiana. A més quan plou també ho fa de manera molt diferent, no solen caure les típiques tempestes a les que estem acostumats en climes Mediterranis (curtes però que descarreguen grans quantitats d’aigua), sinó que els dies que plou va caient un xim-xim continu durant tot el dia.

Tot hi que sabia el que em trobaria quan vaig decidir venir a viure a Varsòvia, no ha deixat de sorprendre’m aquests 3 aspectes (geofísics, meteorològics i climàtics):

– Les poques hores de Sol en comparació amb latituds més baixes a les que estic acostumada a viure. Pel solstici d’hivern (el dia més curt de l’any), que aquest any 2014 va caure el 21 de desembre, el Sol va sortir a les  7.44h del matí i es va pondre a les 15.25h, o sigui que en total vam tenir 7h 41min de Sol.  Ara que ja som 14 de febrer, ja es comença a notar que els dies s’allarguen, però tot hi així el Sol encara es pon molt aviat (a 16.47h) en comparació amb Girona (a 18.20h).

– La quantitat de dies amb cels completament coberts. En comparació amb Catalunya, Polònia té aproximadament la meitat de dies assolellats. Aproximant a números rodons Polònia gaudeix d’unes 1500 hores de Sol a l’any en comparació amb les 3000 de Catalunya.

Amplitud tèrmica diària: aquest és un altre fet diferencial que m’ha cridat l’atenció respecte als altres llocs on he viscut. Aquí la temperatura màxima i la mínima no varia gaire (parlo en general durant aquest mesos d’hivern). Molts dies durant el dia ens hem mogut entre els +2 o +3 ºC i durant la nit la temperatura ha baixat a -1 o -2ºC. Això em sobta perquè a Catalunya per molt hivern que sigui, normalment durant el dia el Sol escalfa i al migdia fins hi tot hi ha dies que no saps què fer de l’abric i la bufanda.

Aquí es pot veure el doble paper que juguen els núvols: quan el cel està cobert tot el dia no es pot gaudir dels raigs de l’astre Rei, però per altra banda, els dies en què el cel és serè les temperatures poden baixar en picat, especialment les nocturnes. Això és degut al fet de què en dies ennuvolats els núvols re-emeten part de la radiació infraroja, que la Terra emet, altra vegada cap a la superfície, o sigui, que no deixen escapar tant fàcilment la radiació tèrmica com passaria en un dia de cel serè, el que contribueix a que les temperatures no descendeixin tant. O sigui que sembla que s’ha de triar: què prefereixes, veure el Sol però que faci fred, o no rebre raigs solars però que les temperatures siguin més moderades? Difícil decisió :-P. Per sort, la mare Natura ja escull per nosaltres.

Ja us podeu imaginar dons com és l’hivern a Varsòvia amb el Sol ponent-se a quarts de 4 o de 5, i on molts dies això tampoc acaba tenint molta importància perquè el cel està completament cobert de núvols i encara que hi haguessin més hores de Sol tampoc no es podria gaudir dels seus raigs… Perquè us feu una idea de com han estat aquests mesos, una imatge val més que mil paraules:

723674139-lev-rudnev-palace-of-culture-and-science-stalinist-architecture-warsaw

Crec que per molt que t’expliquin com es viu a altres zones climatològiques diferents a les que has “viscut tota la vida”, per molts estudis que tinguis en temes meteo-climàtics, i per molt que sàpigues al què t’enfrontaràs, fins que no ho vius en la pròpia pell no t’arribes a fer a la idea de com es viu en un règim climàtic d’una regió diferent a la teva, i de com això pot afectar a un mateix. D’altra banda, aquestes vivències ajuden a reflexionar i comprendre millor el caràcter i peculiaritats de les altres regions del món, tant de països de més al Nord com del Sud. Per suposat que el temps ha de tenir un impacte en les persones, el fet de no veure el Sol durant setmanes estic segura que causa canvis en l’estat d’ànim de la gent i això es veu reflectit en global amb el comportament de les poblacions. El mateix es pot aplicar en casos oposats, com per exemple en regions tropicals, on les caloroses i humides jornades segur que també han anat modelant el caràcter de les seves poblacions. Sense anar més lluny a Catalunya tenim el cas d’alguns Empordanesos, per exemple, que estan “tocats per la Tramuntana” :-D.

Bé, tot esperant que arribin “temps millors” meteorològicament parlant (em refereixo a dies amb més hores de Sol i amb cels menys ennuvolats), aquí us deixo una bonica fotografia de Varsòvia aquest cop sense neu, perquè pugueu admirar la seva bellesa.

Plaça del Castell Reial, Varsòvia (font: wikimedia commons)

Plaça del Castell Reial, Varsòvia (font: wikimedia commons)

 

Posted in 1. Ciència, 4. Popular | Etiquetat: , , , , , , , , , , , , , , , | Leave a Comment »

El SMC constata un augment de la temperatura mitjana a Catalunya de +0,20 ºC/dècada pel període 1950-2012

Posted by Costa M. a 19 Desembre 2013


Coincidint amb la recent publicació del 5è informe del Grup d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC – Bases científiques), el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) publica la 6a edició del Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics (BAIC-2012), en el qual s’avalua l’evolució recent del clima de Catalunya a partir de l’estudi de diferents indicadors climàtics.
 
Aquest butlletí és fruit d’un llarg procés de recuperació de sèries climàtiques. Enguany, a banda d’actualitzar els resultats amb les dades corresponents al 2012, s’ha ampliat el nombre de sèries de contorn per fer més robust el procés de l’anàlisi de l’homogeneïtat, incloent per primer cop les de l’extrem nord dels Pirineus (vessant francès). També s’ha ampliat la informació relativa a la metadada de les sèries -és a dir, l’inventari de canvis i modificacions que han patit al llarg de la seva vida operativa- ja que el coneixement d’aquest fet millora la fiabilitat del procés d’anàlisi d’homogeneïtat.
 
Com a resultats generals d’aquest estudi per al període 1950-2012, la temperatura mitjana anual de Catalunya s’ha incrementat 0,20 °C/dècada (valor estadísticament significatiu), mentre que la precipitació mitjana anual mostra una lleugera tendència a la reducció, d’un 1,7 %/dècada (valor sense significació estadística). Per a l’estiu s’obtenen els increments tèrmics més marcats (+0,33 °C/dècada) i les disminucions de la precipitació també més importants (-5,8 %/dècada), ambdós valors estadísticament significatius.
El nivell del mar a l’Estartit ha augmentat 3,6 cm/dècada durant el període 1990-2012, i la temperatura de l’aigua del mar en els primers 50 metres de fondària, també a l’Estartit, ha augmentat a un ritme de 0,3 °C/dècada  (període 1974-2012). Quant a l’onatge, s’ha detectat una tendència positiva (augment) en el nombre de dies de mar plana o amb onades febles (de 0 a 0,5 metres d’alçada) igual a 2,1 dies/dècada, i especialment marcat a la primavera i l’estiu.
 
El BAIC 2012, obté el càlcul dels índexs climàtics a una vintena de sèries de temperatura repartides pel territori i cobrint el període 1950-2012. Aquests índexs aporten informació sobre l’evolució dels extrems climàtics i es basen en l’anàlisi de dades a resolució diària. En general, les vint sèries indiquen un augment d’aquells índexs que reflecteixen millor l’increment tèrmic experimentat. Concretament hi ha dos índexs (Nits càlides [TN90p] i Dies càlids [TX90p]) que presenten tendències positives (augment) estadísticament significatives a totes les vint sèries estudiades. La resta dels índexs relacionats amb la temperatura donen, en general, tendències comunes per a totes les sèries estudiades, encara que no tots els resultats arriben al nivell de significació estadística. A destacar també els increments experimentats en la durada de l’estació de creixement o l’indicador de durada de la ratxa càlida.
Es presenta també l’evolució de 30 índexs climàtics relacionats amb la temperatura i la precipitació als dos punts amb les sèries més llargues i completes del país: l’Observatori de l’Ebre (1905-2012) i l’Observatori Fabra (1913-2012). Hi ha alguns índexs que presenten una tendència estadísticament significativa i del mateix signe a ambdós observatoris; així, disminueixen els índexs Nits fredes, Dies freds i Indicador de durada de ratxa freda, i augmenten els índexs Dies d’estiu, Nits tropicals, Màxima de la temperatura màxima, Mínima de la temperatura mínima, Nits càlides, Dies càlids, Indicador de la durada de la ratxa càlida i Amplitud tèrmica anual. També es detecta un augment significatiu en les hores de sol efectives (període comú 1968-2011). Pel que fa als índexs relacionats amb la precipitació, només s’observa una tendència conjunta i significativa envers la disminució dels dies de neu a ambdós observatoris. Ara bé, a l’Observatori Fabra s’ha obtingut un augment significatiu dels índexs Dies de precipitació molt abundant (DP50), Precipitació total anual en els dies molt plujosos (P95pTOT) i Índex Simple d’Intensitat Diària (ISID).
 

Font: pàgina web de l’SMC (www.meteo.cat).

Posted in 1. Ciència, 5. Noticia | Etiquetat: , , , , , , , , , , , , , | Leave a Comment »

L’IREC reuneix a Barcelona experts mundials en edificis de consum energètic zero

Posted by Costa M. a 3 Octubre 2012


L’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC) reuneix aquests dies (de l’1 al 5 d’octubre) a Barcelona més de 60 experts mundials de l’Agència Internacional de l’Energia (International Energy Agency –IEA-), per presentar, analitzar i debatre els darrers avenços sobre edificis energèticament sostenibles.


Dins el marc d’activitats programades, l’IREC ha organitzat per avui, dia 3 d’octubre, el workshop: “Experiences on Net Zero Energy Buildings – Meet the experts”. La jornada, que se celebra al Palau Robert de Barcelona, estarà oberta al públic i té com objectiu posar en contacte les institucions, administració i agents locals amb el grup d’experts en edificis de consum energètic zero.
La despesa energètica mundial concentra un 40% del seu consum en els edificis. Els factors d’escassetat de recursos energètics, els elevats preus dels combustibles fòssils i l’efecte que el seu ús té en el clima, converteixen els edificis en un dels principals punts on focalitzar les polítiques d’estalvi i eficiència energètica.
A l’esdeveniment participaran, entre d’altres, el director de l’IREC, Antoni Martínez i el president del Consell Municipal de Barcelona, Joan Puigdollers que s’encarregaran de dur a terme la benvinguda; Josef Ayoub de Natural Resources Canada i David Waldren de Grocon Group, així com els experts François Garde, de la Universitat de Réunion i Maurizio Cellura, de la Universitat de Palermo. La clausura es durà a terme per part de la Director de l’Institut Català de l’Energia, maite Masià.
El canvi climàtic i l’estalvi de recursos energètics són dos dels principals reptes als quals s’enfronten els governs en matèria mediambiental. En aquest sentit, la Unió Europea i altres països estan estudiant l’adopció de polítiques a curt i mig termini que promoguin que els nous edificis siguin de consum energètic gairebé nul.
Podeu descarregar-vos el programa i trobar més informació a la web de IREC o fent click aquí.

Fotografia de http://www.irec.cat

 

Sobre l’IREC:

L’IREC es el centre d’investigació del sector de l’energia de referencia a Catalunya. Creat el 2008, està especialitzat en activitats d’Investigació i Desenvolupament de la Tecnologia relacionats amb l’estalvi i eficiència energètica i amb les energies renovables.

L’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC) va ser creat per contribuir en l’objectiu de fer un futur energèticament més sostenible tenint present la competitivitat econòmica i proveint la societat amb la màxima seguretat energètica.
Aquesta aportació es fa des del desenvolupament científic i tecnològic. La recerca requereix una visió a llarg termini per tal de permetre identificar els reptes energètics del futur. L’Institut, però, també treballa el desenvolupament de tecnologies que permetran a les empreses implantar solucions innovadores immediates.
L’IREC s’emmarca en el sistema econòmic català, espanyol i internacional, i és per això que, d’una manera singular i significada, els seus patrons institucionals i empresarials han ajuntat esforços cap un objectiu comú: la creació de valor mitjançant l’impuls del coneixement científic i del desenvolupament tecnològic en el sector energètic. Un sector de conseqüències globals que porta l’IREC a ser dins un àmbit d’actuació internacional, convertint-se en un referent en algunes de les seves àrees.

Posted in 1. Ciència, 4. Popular, 5. Noticia | Etiquetat: , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Leave a Comment »

 
%d bloggers like this: