Per què el cel és blau

i els núvols són blancs?

Archive for novembre de 2012

L’obsolescència programada: una vergonya en un món que ha de ser cada cop més sostenible

Posted by Costa M. a 10 novembre 2012


Aquest documental, que obre un interessant debat sobre l’obsolescència programada, ha estat reconegut com a “Millor Documental” per l’Acadèmia de la Televisió i ha rebut el premi especial Maeda al Festival Japan Prize. Així mateix ha obtingut l’Ondas Internacional de Televisió, prestigiós guardó que concedeix cada Ràdio Barcelona de la cadena SER des de fa 58 anys (http://www.premiosondas.com/premiados.php).

Comprar, tirar, comprar.

Font: http://www.rtve.es/television/documentales/comprar-tirar-comprar/

El documental comença ensenyant com a l’any 1911 s’anunciaven bombetes amb una durada certificada de 2500 hores però el 1924 els principals fabricants van pactar limitar la seva vida útil a 1000. El càrtel que va signar aquest pacte, anomenat “Phoebus”, oficialment mai va existir però ‘Comprar, llençar, comprar’ se’ns mostren proves documentals d’aquest com origen de l’obsolescència programada.

Continua donant a conèixer la bombeta més antiga del món, a Livermore, Califòrnia. Encesa sense interrupció des de 1901, és a internet 24 hores al dia. De moment s’han esgotat ja dos càmeres web i la bombeta va per la tercera. Des dels anys 20 es fabriquen productes perquè tinguin una durada limitada.

En definitiva, bombetes, impressores, ipods i fins hi tot mitges han estat manipulades perquè l’obsolescència programada tingui lloc més aviat del què els consumidors esperem. Som víctimes de la societat de consum! A més, personalment, trobo molt greu que això s’ensenyi a les escoles de disseny i enginyeria.

Com diu Serge Latouche (professor emèrit d’economia a la Universitat de París): “El que cregui que un creixement il·limitat és compatible amb un planeta limitat és un boig o un economista. El drama és que ara tots som economistes”.

Un dels descendents de la casa Philips, entre altres, afirmen que és factible produir productes que durin “per sempre” (o almenys sense aquesta obsolescència programada) obtenint beneficis! O sigui que tots els arguments que utilitzen alguns dels entrevistats cauen pel seu propi pes… Que diguin que sense la obsolència programada cauria la producció, el consum i l’economia mundial sencera és mentida perquè tot aquest temps que alliberaríem es podria dedicar a desenvolupar altres formes de riquesa com ara l’amistat i el coneixement que tenen l’avantatge de no esgotar-se al utilitzar-se (Serge Latouche). A més la reducció en la utilització de materials no renovables seria molt beneficiosa pel medi ambient.

Finalment genial la idea que proposen de fer que les indústries no produeixin residus, sinó nutrients, com la pròpia natura fa. També magnífics els motius que donen pels quals cal replantejar la nostra economia i els nostres valors. Perquè com diu John Thackara, i crec que té tota la raó, cada cop depenem/depeníem més d’objectes materials per identificar-nos i per augmentar la nostra autoestima i això ha fet que caiguem en una crisi en les relacions, amb la comunicació amb els altres o amb la terra, o aquelles coses senzilles que el consumisme ha reemplaçat.

Per acabar una frase de Ghandi: “El món és suficientment gran per satisfer les necessitats de tots però sempre serà massa petit per l’avarícia d’alguns”.

Posted in 4. Popular | Leave a Comment »

 
%d bloggers like this: