Per què el cel és blau

i els núvols són blancs?

Archive for the ‘4. Popular’ Category

Hivern suau a Varsòvia

Posted by Costa M. a 14 febrer 2015


Diuen els meus col·legues polonesos que aquest hivern està essent molt suau, que no estic vivint un autèntic hivern polonès… bé, jo els contesto: “For me is enough! :-D”. Per ser el primer hivern que passo a Polònia per mi ja està prou bé, ja és prou diferent del què estic acostumada a viure a Girona.

Centre de Cultura i Ciència, Varsòvia (font: Panoramio)

Centre de Cultura i Ciència, Varsòvia (font: Panoramio)

De totes maneres, el que em resulta més diferent, i perquè no dir-ho també més difícil de portar, no són ni les baixes temperatures ni la neu. De fet, durant la meva estada a Hèlsinki (Finlàndia) vaig “patir” temperatures molt més baixes i la neu persistia als carrers durant mesos abans no començava a fondre’s. En realitat, prefereixo que nevi i no pas que plogui. La neu no resulta tant molesta durant la vida quotidiana. A més quan plou també ho fa de manera molt diferent, no solen caure les típiques tempestes a les que estem acostumats en climes Mediterranis (curtes però que descarreguen grans quantitats d’aigua), sinó que els dies que plou va caient un xim-xim continu durant tot el dia.

Tot hi que sabia el que em trobaria quan vaig decidir venir a viure a Varsòvia, no ha deixat de sorprendre’m aquests 3 aspectes (geofísics, meteorològics i climàtics):

– Les poques hores de Sol en comparació amb latituds més baixes a les que estic acostumada a viure. Pel solstici d’hivern (el dia més curt de l’any), que aquest any 2014 va caure el 21 de desembre, el Sol va sortir a les  7.44h del matí i es va pondre a les 15.25h, o sigui que en total vam tenir 7h 41min de Sol.  Ara que ja som 14 de febrer, ja es comença a notar que els dies s’allarguen, però tot hi així el Sol encara es pon molt aviat (a 16.47h) en comparació amb Girona (a 18.20h).

– La quantitat de dies amb cels completament coberts. En comparació amb Catalunya, Polònia té aproximadament la meitat de dies assolellats. Aproximant a números rodons Polònia gaudeix d’unes 1500 hores de Sol a l’any en comparació amb les 3000 de Catalunya.

Amplitud tèrmica diària: aquest és un altre fet diferencial que m’ha cridat l’atenció respecte als altres llocs on he viscut. Aquí la temperatura màxima i la mínima no varia gaire (parlo en general durant aquest mesos d’hivern). Molts dies durant el dia ens hem mogut entre els +2 o +3 ºC i durant la nit la temperatura ha baixat a -1 o -2ºC. Això em sobta perquè a Catalunya per molt hivern que sigui, normalment durant el dia el Sol escalfa i al migdia fins hi tot hi ha dies que no saps què fer de l’abric i la bufanda.

Aquí es pot veure el doble paper que juguen els núvols: quan el cel està cobert tot el dia no es pot gaudir dels raigs de l’astre Rei, però per altra banda, els dies en què el cel és serè les temperatures poden baixar en picat, especialment les nocturnes. Això és degut al fet de què en dies ennuvolats els núvols re-emeten part de la radiació infraroja, que la Terra emet, altra vegada cap a la superfície, o sigui, que no deixen escapar tant fàcilment la radiació tèrmica com passaria en un dia de cel serè, el que contribueix a que les temperatures no descendeixin tant. O sigui que sembla que s’ha de triar: què prefereixes, veure el Sol però que faci fred, o no rebre raigs solars però que les temperatures siguin més moderades? Difícil decisió :-P. Per sort, la mare Natura ja escull per nosaltres.

Ja us podeu imaginar dons com és l’hivern a Varsòvia amb el Sol ponent-se a quarts de 4 o de 5, i on molts dies això tampoc acaba tenint molta importància perquè el cel està completament cobert de núvols i encara que hi haguessin més hores de Sol tampoc no es podria gaudir dels seus raigs… Perquè us feu una idea de com han estat aquests mesos, una imatge val més que mil paraules:

723674139-lev-rudnev-palace-of-culture-and-science-stalinist-architecture-warsaw

Crec que per molt que t’expliquin com es viu a altres zones climatològiques diferents a les que has “viscut tota la vida”, per molts estudis que tinguis en temes meteo-climàtics, i per molt que sàpigues al què t’enfrontaràs, fins que no ho vius en la pròpia pell no t’arribes a fer a la idea de com es viu en un règim climàtic d’una regió diferent a la teva, i de com això pot afectar a un mateix. D’altra banda, aquestes vivències ajuden a reflexionar i comprendre millor el caràcter i peculiaritats de les altres regions del món, tant de països de més al Nord com del Sud. Per suposat que el temps ha de tenir un impacte en les persones, el fet de no veure el Sol durant setmanes estic segura que causa canvis en l’estat d’ànim de la gent i això es veu reflectit en global amb el comportament de les poblacions. El mateix es pot aplicar en casos oposats, com per exemple en regions tropicals, on les caloroses i humides jornades segur que també han anat modelant el caràcter de les seves poblacions. Sense anar més lluny a Catalunya tenim el cas d’alguns Empordanesos, per exemple, que estan “tocats per la Tramuntana” :-D.

Bé, tot esperant que arribin “temps millors” meteorològicament parlant (em refereixo a dies amb més hores de Sol i amb cels menys ennuvolats), aquí us deixo una bonica fotografia de Varsòvia aquest cop sense neu, perquè pugueu admirar la seva bellesa.

Plaça del Castell Reial, Varsòvia (font: wikimedia commons)

Plaça del Castell Reial, Varsòvia (font: wikimedia commons)

 

Posted in 1. Ciència, 4. Popular | Etiquetat: , , , , , , , , , , , , , , , | Leave a Comment »

Nicolau Copèrnic, ningú ha dit que fos fàcil

Posted by Costa M. a 10 gener 2015


Aquesta entrada va dedicada a un altre científic polonès molt important (lligant amb l’entrada anterior a Marie Curie): l’astrònom Nicolau Copèrnic (en polonès Mikołaj Kopernik), pioner en formular la teoria heliocèntrica.

Cada vegada que passo per davant del monument a Nicolau Copèrnic, i penseu que com a mínim hi passo quatre vegades a la setmana quan vaig i torno a classes de polonès, i que a més es troba en un dels carrers més importants de la ciutat (Krakowskie Przedmiescie), no puc deixar de pensar en aquella cançó de Coldplay, precisament titulada “The Scientist”, que curiosament diu: “Nobody said it was easy”. I és que no havia de ser fàcil per un polifacètic científic del segle XV enfrontar-se a l’església catòlica per acabar capgirant de manera irreversible la visió del cosmos prevalent fins aleshores en passar d’un Univers geocèntric a un heliocèntric.

Tampoc no devia resultar fàcil lluitar contra les seves pròpies creences catòliques profundament arrelades al seu interior, ja que a més de matemàtic, astrònom, metge, artista, jurista, militar i diplomàtic, també era clergue catòlic. Copèrnic molt probablement també tingué una lluita interna ja que els seus descobriments vulneraven els ensenyaments continguts a la Bíblia sobre la immobilitat de la Terra. La ruptura bàsica que representava per a la ideologia religiosa medieval la substitució d’un cosmos clos i jerarquitzat, amb l’home com a centre, per un Univers homogeni i infinit, situat al voltant del Sol, féu que Copèrnic dubtés de publicar la seva obra. Per tal d’evitar problemes més que previsibles amb l’Església, no fou fins al 1543 que aparegué la primera edició del De Revolutionibus Orbium Coelestium (Sobre les revolucions de les esferes celestes), el seu llibre de referència que és sovint considerat com el punt de partida de l’astronomia moderna i l’inici de la revolució científica.

 

Estatua de Nicolau Copèrnic, Varsòvia

Copèrnic amb el compàs i l’esfera armil·lar, Varsòvia. A la inscripció en llatí del pedestal s’hi pot llegir: “A Nicolau Copèrnic, d’una nació agraïda”.

Tot plegat fa que no m’oblidi que sovint la vida no és fàcil, i que per aconseguir els nostres objectius s’ha de ser persuasiu, tenir molta paciència i estimar el que es fa. Al final, es recull el que se sembra.

Posted in 1. Ciència, 4. Popular | Etiquetat: , , , , , , , | Leave a Comment »

Marie Curie, una dona que inspira

Posted by Costa M. a 20 desembre 2014


Una de les científiques més importants de tots els temps i sens dubte la científica polonesa per excel·lència és la física, matemàtica i química, guanyadora de dos premis Nobels, Maria Salomea Skłodowska-Curie, més coneguda com Marie Curie.Marie Curie

Marie Curie va ser la primera persona en rebre dos Premis Nobel en dues categories diferents: el primer va ser en el Premi Nobel de Física que va rebre el 1903 juntament amb el seu marit Pierre Curie, i Henri Becquerel, pels seus descobriments en el camp de la radioactivitat, i el segon, Premi Nobel Química, el va rebre l’any 1911 per l’aïllament del radi (Ra) pur. Va anomenar-lo radi degut a la seva alta radioactivitat, terme que alhora va ser ella qui va encunyar.

A la façana de l’edifici del Museu que li han dedicat a Varsòvia s’hi pot observar el símbol del radi (Ra) i del poloni (Po). El poloni va ser el primer element químic que va descobrir, al 1898. El va anomenar així per retre homenatge al seu país d’origen, ja que tot i ser nacionalitzada francesa mai va perdre el sentit d’identitat polonès.

museu_mariecurie2Museu

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Va ser justament visitant el seu museu on vaig veure fotografies com la de la Primera edició de les Conferències Solvay (1911) que em va fer adonar que no devia ser fàcil per una dona fer-se lloc en el món de la ciència. Per sort, les coses han canviat molt des de llavors, però mirar aquesta foto m’omple de valentia i m’anima a aprofitar amb entusiasme aquesta fantàstica oportunitat que se m’ha obert al davant per donar el millor de mi i fer-me mereixedora de tenir el privilegi de poder fer recerca científica.

Primera edició de les Conferències Solvay, realitzada l'any 1911. Es pot veure Marie Curie en primer terme, la segona per la dreta dels científics presents asseguts situada entre Wilhelm Wien i Henri Poincaré. Dret, el quart per la dreta, hi ha Rutherford, i el segon és Einstein; a la dreta de tot, Paul Langevin.

Primera edició de les Conferències Solvay, realitzada l’any 1911. Es pot veure Marie Curie en primer terme, la segona per la dreta dels científics presents asseguts situada entre Wilhelm Wien i Henri Poincaré. Dret, el quart per la dreta, hi ha Rutherford, i el segon és Einstein; a la dreta de tot, Paul Langevin.

Posted in 1. Ciència, 4. Popular | Etiquetat: , , , , , , , | Leave a Comment »

Vota el bloc als Premis Blogs Catalunya!

Posted by Costa M. a 29 juliol 2013


Aquest any també he presentat el bloc “Per què el cel és blau i els núvols són blancs?” als Premis Blocs Catalunya, dins de la categoria “Universitats, recerca i ciència”. Si us agrada el contingut del bloc i considereu que mereix estar entre els finalistes d’aquest any, el podeu votar a través d’aquest enllaç:
PASSOS A SEGUIR PER FER LA VOTACIÓ:
1. Per procedir a la votació caldrà que us registreu com a usuaris a la web d’STIC. El registre és molt senzill i es pot fer de dues maneres:
          a. Posant un email i password a la dreta de la pàgina principal d’STIC
          b. Directament com a usuaris de Facebook o Twitter, només cal que cliqueu als corresponents logotips a la dreta de la webSTIC
2. Quan accediu a la votació dels blogs veureu moltes categories per les quals podeu emetre un vot per cadascuna (en total 15). Per votar el bloc “Per què el cel és blau i els núvols són blancs?” cal que aneu a la categoria
Universitats, recerca i ciència i allà el podreu votar.
Fins al 2 de setembre de 2013 estarà obert el període de votació pels Premis Blocs Catalunya 2013, una iniciativa de l’Associació Stic.cat que premia cada any els millors blocs publicats en català.

Coma a novetat, aquest any també hi he presentat el bloc del meu hobby: www.ganxetgirona.com i si voleu també em podeu votar a la categoria “Miscel·lània / personals”

Gràcies per avançat!

Posted in 4. Popular, 5. Noticia | Etiquetat: , , , | 2 Comments »

L’obsolescència programada: una vergonya en un món que ha de ser cada cop més sostenible

Posted by Costa M. a 10 novembre 2012


Aquest documental, que obre un interessant debat sobre l’obsolescència programada, ha estat reconegut com a “Millor Documental” per l’Acadèmia de la Televisió i ha rebut el premi especial Maeda al Festival Japan Prize. Així mateix ha obtingut l’Ondas Internacional de Televisió, prestigiós guardó que concedeix cada Ràdio Barcelona de la cadena SER des de fa 58 anys (http://www.premiosondas.com/premiados.php).

Comprar, tirar, comprar.

Font: http://www.rtve.es/television/documentales/comprar-tirar-comprar/

El documental comença ensenyant com a l’any 1911 s’anunciaven bombetes amb una durada certificada de 2500 hores però el 1924 els principals fabricants van pactar limitar la seva vida útil a 1000. El càrtel que va signar aquest pacte, anomenat “Phoebus”, oficialment mai va existir però ‘Comprar, llençar, comprar’ se’ns mostren proves documentals d’aquest com origen de l’obsolescència programada.

Continua donant a conèixer la bombeta més antiga del món, a Livermore, Califòrnia. Encesa sense interrupció des de 1901, és a internet 24 hores al dia. De moment s’han esgotat ja dos càmeres web i la bombeta va per la tercera. Des dels anys 20 es fabriquen productes perquè tinguin una durada limitada.

En definitiva, bombetes, impressores, ipods i fins hi tot mitges han estat manipulades perquè l’obsolescència programada tingui lloc més aviat del què els consumidors esperem. Som víctimes de la societat de consum! A més, personalment, trobo molt greu que això s’ensenyi a les escoles de disseny i enginyeria.

Com diu Serge Latouche (professor emèrit d’economia a la Universitat de París): “El que cregui que un creixement il·limitat és compatible amb un planeta limitat és un boig o un economista. El drama és que ara tots som economistes”.

Un dels descendents de la casa Philips, entre altres, afirmen que és factible produir productes que durin “per sempre” (o almenys sense aquesta obsolescència programada) obtenint beneficis! O sigui que tots els arguments que utilitzen alguns dels entrevistats cauen pel seu propi pes… Que diguin que sense la obsolència programada cauria la producció, el consum i l’economia mundial sencera és mentida perquè tot aquest temps que alliberaríem es podria dedicar a desenvolupar altres formes de riquesa com ara l’amistat i el coneixement que tenen l’avantatge de no esgotar-se al utilitzar-se (Serge Latouche). A més la reducció en la utilització de materials no renovables seria molt beneficiosa pel medi ambient.

Finalment genial la idea que proposen de fer que les indústries no produeixin residus, sinó nutrients, com la pròpia natura fa. També magnífics els motius que donen pels quals cal replantejar la nostra economia i els nostres valors. Perquè com diu John Thackara, i crec que té tota la raó, cada cop depenem/depeníem més d’objectes materials per identificar-nos i per augmentar la nostra autoestima i això ha fet que caiguem en una crisi en les relacions, amb la comunicació amb els altres o amb la terra, o aquelles coses senzilles que el consumisme ha reemplaçat.

Per acabar una frase de Ghandi: “El món és suficientment gran per satisfer les necessitats de tots però sempre serà massa petit per l’avarícia d’alguns”.

Posted in 4. Popular | Leave a Comment »

L’IREC reuneix a Barcelona experts mundials en edificis de consum energètic zero

Posted by Costa M. a 3 octubre 2012


L’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC) reuneix aquests dies (de l’1 al 5 d’octubre) a Barcelona més de 60 experts mundials de l’Agència Internacional de l’Energia (International Energy Agency –IEA-), per presentar, analitzar i debatre els darrers avenços sobre edificis energèticament sostenibles.


Dins el marc d’activitats programades, l’IREC ha organitzat per avui, dia 3 d’octubre, el workshop: “Experiences on Net Zero Energy Buildings – Meet the experts”. La jornada, que se celebra al Palau Robert de Barcelona, estarà oberta al públic i té com objectiu posar en contacte les institucions, administració i agents locals amb el grup d’experts en edificis de consum energètic zero.
La despesa energètica mundial concentra un 40% del seu consum en els edificis. Els factors d’escassetat de recursos energètics, els elevats preus dels combustibles fòssils i l’efecte que el seu ús té en el clima, converteixen els edificis en un dels principals punts on focalitzar les polítiques d’estalvi i eficiència energètica.
A l’esdeveniment participaran, entre d’altres, el director de l’IREC, Antoni Martínez i el president del Consell Municipal de Barcelona, Joan Puigdollers que s’encarregaran de dur a terme la benvinguda; Josef Ayoub de Natural Resources Canada i David Waldren de Grocon Group, així com els experts François Garde, de la Universitat de Réunion i Maurizio Cellura, de la Universitat de Palermo. La clausura es durà a terme per part de la Director de l’Institut Català de l’Energia, maite Masià.
El canvi climàtic i l’estalvi de recursos energètics són dos dels principals reptes als quals s’enfronten els governs en matèria mediambiental. En aquest sentit, la Unió Europea i altres països estan estudiant l’adopció de polítiques a curt i mig termini que promoguin que els nous edificis siguin de consum energètic gairebé nul.
Podeu descarregar-vos el programa i trobar més informació a la web de IREC o fent click aquí.

Fotografia de http://www.irec.cat

 

Sobre l’IREC:

L’IREC es el centre d’investigació del sector de l’energia de referencia a Catalunya. Creat el 2008, està especialitzat en activitats d’Investigació i Desenvolupament de la Tecnologia relacionats amb l’estalvi i eficiència energètica i amb les energies renovables.

L’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC) va ser creat per contribuir en l’objectiu de fer un futur energèticament més sostenible tenint present la competitivitat econòmica i proveint la societat amb la màxima seguretat energètica.
Aquesta aportació es fa des del desenvolupament científic i tecnològic. La recerca requereix una visió a llarg termini per tal de permetre identificar els reptes energètics del futur. L’Institut, però, també treballa el desenvolupament de tecnologies que permetran a les empreses implantar solucions innovadores immediates.
L’IREC s’emmarca en el sistema econòmic català, espanyol i internacional, i és per això que, d’una manera singular i significada, els seus patrons institucionals i empresarials han ajuntat esforços cap un objectiu comú: la creació de valor mitjançant l’impuls del coneixement científic i del desenvolupament tecnològic en el sector energètic. Un sector de conseqüències globals que porta l’IREC a ser dins un àmbit d’actuació internacional, convertint-se en un referent en algunes de les seves àrees.

Posted in 1. Ciència, 4. Popular, 5. Noticia | Etiquetat: , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Leave a Comment »

Ciència i espiritualitat

Posted by Costa M. a 1 octubre 2012


Era necessari que l’univers tingués la immensitat que no som capaços ni de calcular per tal que hi hagués la probabilitat de què en algun punt s’esdevingués la vida tal i com la coneixem. El que no té una explicació tan clara és com s’ha donat lloc a la vida intel·ligent que és capaç de preguntar-se el seu paper dins aquesta immensitat.

Aquesta i altres reflexions són les que estan sent debatudes al cicle de conferències “Ciència i espiritualitat. El diàleg de l’ésser humà amb la natura” a la Casa de Cultura de Girona. Aquest cicle està organitzat per la Càtedra Lluís Santaló d’Aplicacions de la Matemàtica de la Universitat de Girona.

La primera conferència va ser a càrrec d’Albert Bramon, Doctor en Física i Catedràtic de Física Teòrica a la UAB, el dia 20 de setembre del 2012. La seva ponència es titulava “Mecànica quàntica: una exitosa i estranya visió de la realitat” i va ser un èxit pel que fa a l’assistència, com podeu veure a la fotografia següent.

Albert Bramon va parlar de com la ciència i la física clàssiques presenten una realitat governada per lleis estrictament deterministes i, en canvi, la mecànica quàntica proposa una realitat en suspens, farcida d’indeterminacions i governada per l’atzar.

La segona ponència va tenir lloc el dijous 27 de setembre i va ser a càrrec de David Jou, catedràtic de Física a la UAB i poeta. La conferència portava per títol “La Física com a unió amb la immensitat: la nostra dimensió còsmica” i també va ser tot un èxit d’assistència.

David Jou, en aquest cas, ens va parlar de com la física obre dimensions que desborden vertiginosament el nostre món habitual, tant cap a la immensitat com cap a la petitesa.

Com es pot veure, aquest cicle de conferències està tenint una molt bona acollida entre el públic gironí. Us animo a venir a les següents xerrades ja que de ben segur les trobeu molt interessants.

Aquí us deixo la llista de les conferències que queden i que tindran lloc el mes d’Octubre, totes a les 20h a l’aula Magna de la Casa de Cultura de Girona:

– Dijous 4 d’octubre: “Ciència i espiritualitat en el nou paradigma de la no-dualitat”, per Xavier Melloni, teòleg i fenomenòleg de les religions, especialitzat en Mística Comparada i en Diàleg Interreligiós.

– Dijous 18 d’octubre: “Del desencantament al reencantament del món, a través de la ciència”, per Jordi Pigem, doctor en Filosofia.

– Dijous 25 d’octubre: “Cervell i transcendències: un processador de luxe”, a càrrec de Ramon Nogués, doctor en Biologia.

Per a més informació:

Casa de Cultura

Universitat de Girona – Càtedra Lluís Santaló

Ajuntament de Girona

Posted in 1. Ciència, 4. Popular | Etiquetat: , , , , , , , , , | Leave a Comment »

L’encant de Finlàndia

Posted by Costa M. a 28 gener 2012


Extracte de la guia de Finlandia Trotamundos:
“Para entender realmente bien cómo es Finlandia hay que salir de las grandes carreteras, coger pequeños senderos y descubrir los lagos más alejados, los que destilan una incomparable serenidad. Es allí, en el corazón de una relación diferente con el tiempo, el espacio y la naturaleza, donde descubriremos la razón profunda de esta atracción que el país ejerce sobre sus visitantes.”

Font: Wikimedia commons

Posted in 4. Popular | Leave a Comment »

Les Dracònides: pluja d’estels del 8 d’octubre

Posted by Costa M. a 10 octubre 2011


Tal i com havien anunciat els mitjans de comunicació, durant el vespre-nit del dissabte 08/10/11 vam poder disfrutar d’una pluja d’estels (o pluja d’estrelles) si fixàvem la vista cap al cel en direcció al Nord –  Nord-oest.

Constel·lacions a les quals calia mirar si es volia veure la pluja d'estels. Font: planetagea

Les pluges d’estels es produeixen quan l’òrbita de la Terra es creua amb els núvols de partícules que deixen els cometes al seu pas. Aquest dissabte, la Terra va travessar un núvol dens de partícules deixades pel cometa 21P/Giacobini-Zinner entre finals del segle XIX i principis del segle XX. I concretament, reben el nom de “Dracònides” perquè semblen irradiar de la constel·lació del Drac.

Simulació del creuament de l'òrbita de la terra amb l'òrbita del cometa. Font: astroclaver

S’havia previst una bona visió de la pluja entre les 18h i les 23h, amb un màxim a les 21h, però des de Girona, concretament des dels Àngels, no vam tenir unes condicions òptimes d’observació, ja que la lluna (gairebé plena) va fer augmentar la il·luminació celest, cosa que va comportar una disminució del nombre d’observacions i de la qualitat de visió dels estels fugaços. A més, la presència de núvols prims va fer que s’empitjorés més la situació i encara se’n van observar menys del què hauria estat d’esperar.

Mapa de visibilitat de les Dracònides 17:00 - 20:00 UTC (19:00 - 22:00 hora local). Font: http://www.astroclaver.org/sistema-solar/cossos/cometes/pluja-de-les-draconides-a-octubre/.

De totes maneres vam poder gaudir d’un espectacle que fins d’aquí 15 anys almenys no podrem tornar a veure. A més gràcies a la bona temperatura que hi havia era molt agradable estar de nit esperant veure caure estels a la llum de la lluna.

Segurament, si el temps i la lluna haguessin acompanyat s’haguessin pogut arribar a veure les quantitats previstes: des de 100 meteors per hora fins a 1000 en el màxim de la tempesta.

Més informació:

rtve.es

Unidad de información científica (Universidad Complutense de Madrid)

PlanetaGea

Posted in 1. Ciència, 4. Popular, 5. Noticia | Leave a Comment »

Anatomia d’un tornado assassí

Posted by Costa M. a 15 maig 2011


Als Estats Units es coneixen com a “killer tornadoes” (tornados assassins) per la seva capacitat de destrucció. L’última onada de tornados d’aquest tipus als Estats Units, al sud, ha deixat més de 300 morts. Les tècniques de predicció i alerta han millorat en els darrers 50 anys, però el fenomen encara segueix sent impredictible.

Científics experts en tornados expliquen com s’origina aquest fenomen meteorològic del qual encara no es coneixen totes les seves causes i per què als Estats Units  són més propensos a ells.

L’onada de tempestes i tornados viscuda al sud dels EUA a finals d’abril ha deixat més de 300 morts i és el pitjor temporal d’aquest tipus ocorregut al país des de 1974. A diferència d’altres ocasions, les tempestes van atacar aquesta vegada per desenes de fronts: almenys 155 tornados sembrar la destrucció en àrees força poblades i van escombrar-ho tot al seu pas en menys de tres dies. Les seves petjades, com urpades sobre la superfície terrestre, són visibles des del satèl.lit. A la localitat de Tuscaloosa, una de les més danyades, aquest “monstre silenciós” va deixar prop de 40 morts i una reguera de destrucció de més de 10 quilòmetres de llarg i un quilòmetre d’ample.

Devastació a Alabama. Així ha quedat l’Escola de Primària d’Alberta de Tuscaloosa, Alabama, després del pas del tornado. Aquesta és una imatge de satèl lit on apareix l’escola (cercle) en la trajectòria directa d’un tornado probablement FE-4. DigitalGlobe

Per què es van produir tants tornados al mateix temps i tan letals?

Joshua Wurman porta caçant tornados des de fa 15 anys i és un dels més grans especialistes del món en aquest fenomen. “No és només que hi hagués més de cent tornados”, explica Wurman, “és que molts d’ells eren molt violents”. “Es produeixen més de mil tornados a l’any als EUA i la majoria no mata a ningú “, assegura.” Però aquests “aixafa-cases” que deixen una línia de quaranta quilòmetres de destrucció són el problema més greu “.

“El que ha passat és una petita sorpresa”, explica Miguel Gayà, meteoròleg jubilat de AEMET i el major especialista espanyol en tornados. “Des que es fan servir els nous mecanismes de detecció”, assegura, “el nombre de morts ha baixat vertiginosament. La tecnologia ens adverteix amb temps suficient. Però, és clar, no tothom té la ràdio posada i, encara que es donin avisos, no sempre es fa cas “.

Alabama, l’Estat més afectat. “Mai he vist una devastació com aquesta”, va dir Obama durant la seva visita a Alabama, el més afectat dels sis estats afectats per la tempesta de pluges i tornados dels últims dies, que ha estat la més devastadora en dècades, segons les autoritats. (DigitalGlobe)

En opinió de Wurman el sistema d’alerta va funcionar correctament i no es pot atribuir l’alta mortalitat a una falta de previsió. “El matí de l’esdeveniment”, afirma, “es va predir una tempesta molt forta i es van llançar molts avisos sobre la possibilitat de tornados. Una cosa que ens interessa és per què, malgrat els avisos, hi va haver totes aquestes morts “. La majoria dels morts, com en altres tornados, estaven a l’interior de casa seva i van morir aixafats pels objectes que el vent va llançar o les estructures que es van esfondrar sobre ells.

Sistemes de detecció i alerta

Per entendre com es forma un tornado hem de partir des del més general fins al més particular. Els tornados més letals, els que arriben a una força F4 o F5 en l’escala de Fujita, estan associats a un tipus molt concret de tempestes anomenades “supercèl·lules”. El xoc dels vents a diferents temperatures i humitats provoca una gran inestabilitat i la tempesta comença a enroscar-se sobre si mateixa. Algunes regions del planeta, com el denominat “carreró dels tornados” als EUA, són particularment propícies per a la formació d’aquest tipus de monstres en rotació. A la primavera, els vents freds i secs del nord contacten amb l’atmosfera càlida i humida del sud. “Quan aquests corrents penetren a la zona”, explica Wurman, “la diferència de velocitats i direcció del vent provoca la rotació de les tempestes”.

Un cop formada la tempesta, de vegades es formen nous vòrtex d’aire de diferent amplitud, en què el vent comença a girar i pujar en una espècie de tub vertical, però que encara no toca el terra. Es diuen mesociclons. Amb els anys, els científics han après que aquest és el principal indicador que a la zona pot produir un tornado. “La gran ‘avantatge’ que tenen aquestes tempestes”, assegura Gayá, “és que donen un senyal que podem detectar. Totes aquestes gotes girant dins el mesociclón són detectables per un radar especial, conegut com radar Doppler, similar al de policia per mesurar la velocitat d’un cotxe “. A través d’aquests radars, els meteoròlegs poden veure que una zona del vòrtex s’allunya del radar i una altra s’acosta.

“Quan apareix el mesocicló”, explica Gayà, “tenim encara de l’ordre d’uns 20 minuts per reaccionar, però amb la tempesta ja en marxa. No vol dir que hi hagi un tornado, sabem que hi ha violència en marxa, vent i calamarsa molt forts, i la probabilitat que es formi un tornado “. El problema, des del punt de vista científic, és que no coneixem encara quin és el detonant que fa que un mesocicló provoqui un tornado o no ho faci.

“Coneixem els ingredients perquè es formi una tempesta supercélula”, explica Joshua Wurman, “però no coneixem l’ingredient final que fa que una tempesta produeixi un tornado”. “Sabem que la rotació baixa fins a terra i s’intensifica amb una rotació molt estreta i violenta que és el tornado. Però les condicions exactes que causen aquest estrenyiment i aquest augment d’intensitat no es coneixen. És com tenir un munt de peces del trencaclosques però no saber com col.locar “.

Viatge a l’interior d’un tornado

A diferència dels mesociclons, els tornados no són detectables a distància i no solen aparèixer amb temps suficient en el radar. És per això que els científics han de apropar-se cada vegada més al fenomen per estudiar com es produeix. “La raó per la qual ens acostem al tornado és la mateixa per la qual enviem robots a Mart”, assegura Wurman, “perquè estant a prop podem fer millors fotos i tenir millors dades”. Això sí, la manera en què un científic com Wurman s’acosta a un tornado és molt diferent al que fan alguns “cazatormentas” aficionats que tracten d’obtenir la millor instantània. “Treballem amb molta seguretat”, assegura. “Sabem quant temps podem romandre en un lloc i després moure’ns fins al següent punt. Tens 45 segons per acabar i sortir-ne. Estàs molt ocupat dins d’un tornado “.

El fet de desconèixer amb certesa si una tempesta supercèl·lula va a provocar un tornado obliga el servei meteorològic nacional a avisar de cada tempesta. “Això té una conseqüència”, assegura Wurman, “i és que la majoria d’avisos acaben sent falses alarmes”. La intenció dels experts és rebaixar el nombre de falses alarmes i, el que és més important, augmentar el temps de predicció, de manera que més gent pugui posar-se fora de perill. “La mitjana de temps d’avís per als tornados és de 13 minuts”, explica Wurman, “i és molt millor que la mitjana de fa uns anys que estava en tres minuts. Però volem augmentar el temps d’avís fins almenys 30 o 45 minuts perquè la gent tingui temps de protegir-se i buscar refugi “.

La comunitat d’investigadors sobre tornados s’ha unit en els últims anys en una iniciativa anomenada Vortex 2, “el més gran i més ambiciós estudi sobre tornados que hagi fet mai”, segons Wurman. “Hem recollit dades en 25 tempestes del tipus supercèl·lules que sí que han provocat tornados i de 25 que no han probocat tornados. Tenim al voltant de 50 vehicles, més d’un centenar de científics en plantilla, estacions meteorològiques, avions, globus aerostàtics … tot per caçar i envoltar a aquestes tempestes. Potser ens porti tres o quatre anys, però els científics poden aprendre les claus de la formació de tornados. Quan el proper allau de tornados passi, espero que tinguem millors alarmes que les que vam tenir fa uns dies “.

Com sobreviure

La majoria dels supervivents a l’impacte directe d’un tornado es van refugiar en soterranis o en les habitacions més interiors, com els banys. “Si estem a casa, cal allunyar-se dels vidres, la primera cosa que voli els trencarà i aquests són projectils com ganivets”, assegura Gayà. “En el pitjor dels casos, si passés per sobre de nosaltres, caldria llançar-se a terra i ocupar la mínima superfície cap a l’aire, i no mirar ni tan sols a veure què és”.

“El meu consell és que si veus un tornado t’asseguris que tens prou temps per arribar fins a un bon refugi”, ens diu Wurman. “Si no ets un expert, no saps cap a on es mou el tornado, i aquests tornados es mouen molt pressa, a uns 70 km/h. Si hi ha previsió per la zona jo triaria anar-me’n de casa. Molta gent mor intentant escapar en l’últim moment, a més tens una tempesta molt severa sobre i és molt fàcil tenir un accident de trànsit mortal”.

Podria passar una cosa així a Espanya?

A Espanya la zona més activa és la costa mediterrània, on es produeixen freqüents trombes marines. “Un tornado com aquests és possible a Espanya”, explica Gayà, “però molt més improbable que als EUA”. No obstant això, en la història s’han registrat importants tornados que van deixar molts morts.

Gayà ha documentat bé el tornado que va afectar a Madrid el 1886 (veure PDF: “El tornado de Madrid de 12 de Mayo del 1886, por Miquel Gayà) i va destrossar edificis i arbres, però el més important pel que fa nombre de morts, recorda, es va produir el 1671 a Cadis. “Probablement va ser un F4 i hi va haver, segons les cròniques, de l’ordre de 500 morts, per la qual cosa estaríem parlant d’un dels tornados més letals del món. El port era ple de vaixells i els marins de llavors no sabien nedar. Moltes d’ les morts van ocórrer en el port “.

Més informació i vídeos a l’article complet:   Anatomia de un tornado asesino (lainformación.com)

Del 12 de maig del 2011, per Antonio Martínez Ron | Videogràfic: Chiqui Esteban, David Tesouro

Posted in 1. Ciència, 4. Popular | Leave a Comment »

 
%d bloggers like this: