Per què el cel és blau

i els núvols són blancs?

Archive for gener de 2010

Un conte, un secret…

Posted by Costa M. a 26 gener 2010


[…]

És que, si et dic la veritat, i que consti que jo no crec en el destí, però si en què ocorren coincidències, ella des de petita que ja pensava en els núvols… (que no vol dir que estigués als núvols!) …és una cosa molt especial, intentaré explicar-t’ho…

Mira, t’explicaré un secret que sap molt poca gent. No ho vagis explicant a tothom ara, eh?

Quan la Maria tenia 14 anys i se n’anava de viatge de final de curs de 8è d’E.G.B. a Mallorca (com tothom en aquella època, estic parlant de principis dels anys ’90), li va preguntar a la seva germana petita, que devia tenir uns 8 anyets:

– “Què vols que et porti de Mallorca?”

I la nena, tota sorpresa de què la seva germana li fes aquesta pregunta (ja que no acostumava a comprar-li regals…) s’ho va pensar durant uns segons, contestant despresa, abans que se’n desdigués del seu oferiment (ja que va creure que devia estar de molt bon humor per oferir portar-li alguna cosa de record), mentre mirava a la seva germana gran, i més pròxima per edat a ella que no per afinitat, com es pentinava, es maquillava i s’arreglava ben animada davant el mirall de l’armari de l’habitació de les noies de la casa, li va etzibar:

“Un tros de núvol” – i do!! clar, ella sols sabia que per anar a Mallorca hi aniria amb vaixell, però que per tornar tornaria amb avió. I com que la petita no havia pujat mai a cap, ignorava que això no era possible,  ja que pensava que es podien obrir les finestres i tocar els núvols! Imagina’t que innocent que era!!

Així que, la Maria tota sorpresa, es va girar cap a la petita tot pensant: “Com pot ser que no sàpiga una cosa tan evident?”.

–  Però escolta, hi com vols que te’l porti un “tros de núvol?!” – li va preguntar mig encuriosida mig molesta, ja que esperava una resposta molt més simple i que no li compliqués la vida… Al cap de vall ella li havia fet aquest oferiment gairebé per compromís, o per pena?, ja que veia que es quedaria tot l’estiu a casa avorrida i en canvi ella gaudiria de dues setmanes de viatge a Mallorca!

– Dons agafes un pot, d’aquí de casa, i quan estiguis a l’avió obres un momentet la finestreta, n’agafes una mica i tanques el pot desseguida. Així em podràs portar el “tros de núvol” a casa tal i com l’has recollit! – Va contestar, ben emocionada perquè ni ella es creia la gran idea que havia tingut!

“Déu ni do” – va pensar la Maria – “… no em podia haver demanat alguna cosa més “normal”? Qualsevol nen o nena de la seva edat m’hagués demanat un cosa material: una pilota, una samarreta, una ensaïmada, un joc, jo què sé… però “un tros de núvol”?… Aquesta nena ens ha sortit més rara…, ara vés com li explico jo que això no és possible?”

– Segur que no prefereixes una altra cosa, mira que et puc portar el que tu em demanis, eh? – va intentar convèncer-la.

– Mmmmhhh, no!… prefereixo “un tros de núvol” – va insistir l’esquitx.

– Podent demanar qualsevol altra cosa…  que innocent que ets!- va contestar, mig enfument-se de la innocència de la seva germana petita… – És que precisament això no t’ho puc portar…

– No? Perquè no?

– Dons perquè als avions no et deixen obrir les finestres… entre altres coses.

– Ah no? Bueno, és igual, tu l’obres un moment (sense que et vegi ningú) i m’agafes el tros de núvol amb el pot i ja està, no?

– Nooo!! com t’ho puc explicar… és que… no es poden obrir les finestres perquè no hi ha maneta per obrir-les!! Ho entens?

– Ah no? no és com en el tren? o el cotxe? … snif… snif… ;-(

– No és possible petita, què hi farem… jo ja t’ho portaria, però no es pot… A més, què et penses que recolliria amb el pot? què penses que et portaria?

– …..mmmmhhh dons no sé! per això vull que m’ho portis! per veure-ho de prop, a veure com és!… ara que… clar… tot plegat deu ser aire i aigua barrejat, no? o què és? M’ho expliques siusplaaau!?

– Dons ara que ho dius… no ho sé… suposo que sí, això que tu dius, però bueno ara no m’atabalis… que tinc molta feina, que encara m’he de maquillar… Va ves a jugar i no molestis… Ja et compraré el que jo cregui i ja està, vale?

“Vaja, quin rotllo” – se’n va anar amb la cua entre cames l’esquitx tota decebuda… – “Però jo quan sigui gran i vagi amb avió ja intentaré d’agafar un tros de núvol! perquè no ho acabo d’entendre això de no poder obrir la finestreta…”

Finalment, no sé si té importància saber que li va portar la Maria a la seva germana, però perquè no et quedis amb el dubte t’ho explicaré:

Tot va succeir una nit d’estiu (com en la cançó d’en Tomeu Penya) mentre la petita jugava molt avançat el vespre pel carrer amb els amics (cosa que ara ja no poden fer els nens d’avui en dia, per desgràcia!), va aparèixer la seva germana Maria des de la llunyania de la plaça del poble, i ella la va anar a abraçar corrent!

– “Ja has tornat? No ens havies avisat que tornaves avui!” – va dir-li tota emocionada i alhora encuriosida perquè al capdavall ella encara tenia l’esperança que li hagués portat el que ella desitjava…

– “Si! Hem tornat aquesta tarda i ara hem arribat al poble! Estic ben cansada! Per cert, vols que et doni el teu regal que et vaig prometre? o prefereixes que arribem fins a casa?”

– Vale! Dóna-me’l ara – va dir obrint els ulls tota emocionada…. – “què serà?… Què serà?…” – pensava emocionada

– Té!

La petita va obrir el paquet embolicat amb cura i va descobrir una samarreta amb un pallasso dibuixat al mig. Però va notar que no era una samarreta normal… perquè tenia relleu…

– Posa-te-la, ja veuràs… – va dir la Maria.

– A veure? Aaaaahhh que guay!! fa un soroll quan pitges el nas del pallasso!!

– Si! T’agrada?

– Si!! moltes gràcies!! – li va dir mentre anava corrent a ensenyar la seva samarreta nova als seus amics i amigues vespertins.

L’endemà al matí, lògicament, se la va voler tornar a posar… i va descobrir sorprenentment, tot jugant amb el seu amic de l’altre costat del carrer, que quan premia el botó sorollós sonava de tal manera que les orenetes semblaven contestar-li i volar sobre seu. I quan més el pitjava i quan més soroll feia amb la samarreta més se li acostaven cridant les orenetes!!

El seu amic i ella van estar imaginant durant dies com es podien arribar a comunicar amb les orenetes, les quals aviat marxarien perquè arribaria el fred i emigrarien a l’Àfrica, on s’estan millor a l’hivern.

I així va ser com va acabar aquell estiu del ’91: havent connectat amb la natura, si bé no de la manera que ella hagués desitjat, però d’una manera més factible o potser fruit de la imaginació de dos nens que jugaven al carrer a mig matí sota la llum del Sol, feliços i innocents, ignorant el futur que els esperava…

Quan vaig recordar això, no fa gaire i arran dels últims fets esdevinguts en aquests últims anys de la meva vida, vaig començar a creure que és ben cert aquell refrany que diu que “cadascú recull el que sembra” … potser trigarà més o menys temps, però al final pot ser que es compleixin alguns dels teus somnis si persisteixen al llarg del temps, i si de veritat són la teva passió…

Molts cops, després d’aquests record…  me n’han vingut d’altres al cap: com ara que el primer llibre que es va comprar la meva germana petita (amb els seus propis diners, i dins d’una gran llibreria molt important de Mataró, la “Robafaves” – la coneixes? – , va ser, i no cap altre, el “Quin temps farà?” de l’Alfred Rodríguez Picó (Ed. Proa, 1988)!! Això si que és una curiosa coincidència…

I és més, la petita “Polon” m’ha explicat que algunes amigues de la infància o de l’Institut, quan se les ha trobat ara de gran i els ha explicat en el que està treballant, es veu que li diuen:  “Ah si!! és que a l’Institut jo recordo que ja deies que tu volies ser dona del temps o coses per l’estil…”  n’hi ha per al·lucinar! perquè ella jura que no es recorda de tot això que li diuen les seves amistats… La veritat és que ja tot apuntava clarament cap on s’encararia el seu futur, i torno a repetir que no crec en el destí.

Tot hi això, no s’hagués imaginat mai que tindria tanta sort de poder treballar del que realment li agrada i l’ha motivada sempre! Alhora que l’ha preocupat, per exemple: “el canvi climàtic global: és inequivoc, antropogènic, imprevisible i oportú” i no se sap cap on ens portarà com a espècie humana que som i que domina, malgrat tot, per sobre de totes les altres. En definitiva, per això no podia haver escollit una professió millor que la que ara té. Veurem on la portarà, o com diria algú que cregués en el destí: “Veurem que li ha preparat el destí”.

La vida dóna moltes voltes!! no m’ho hauria imaginat mai!!

Ah!! I recorda… no li  expliquis a ningú tot això, si pot ser… d’acord??

[…]

Anuncis

Posted in 1. Ciència, 2. Recerca, 4. Popular | Leave a Comment »

AVATAR: la defensa de la naturalesa en totes les seves dimensions que invita a la reflexió

Posted by Costa M. a 16 gener 2010


A petició d’alguns lectors del blog i també de la meva consciència, perquè no dir-ho, em disposo a penjar un post nou, ja que fa molts dies que no actualitzo la pàgina i això no pot ser!! Encara que aquest blog no és de cinefília, ni jo sóc una crítica de cinema, us recomano veure AVATAR, si podeu, i ara us explicaré el perquè.

Fotografia extreta de: http://www.avatarpelicula.es/

Últimament em baso en pel·lícules en els meus posts per a introduïr alguns temes que em semblen interessants per tractar al blog i que m’agradaria poder discutir amb els vostres comentaris. Aquesta vegada l’escollida ha estat Avatar ja que em va impresionar molt quan la vaig anar a veure al cine.

Sobre el film:

Avatar és una pel·lícula èpica, nord-americana, de ciència-ficció, filmada, dirigida i produïda per James Cameron i interpretada per Sam Worthington, Zoe Saldana, Sigourney Weaver, Michelle Rodriguez i Stephen Lang.

La pel·lícula està ambientada al 2154 a Pandora, una lluna del sistema estel·lar Alfa Centaure. Majoritàriament, els humans de Pandora es dediquen a la mineria, ja que a Pandora es troba un mineral molt valuós. Mentre, els Na’vis, els indígenes humanoides, resisteixen a l’expansió dels colons humans, ja que posa en perill l’existència dels Na’vi i l’ecosistema de tot el planeta.

L’aventura d’AVATAR porta a l’espectacular a nou món més enllà de la nostra imaginació. La pel.lícula va ser ideada per Cameron fa 14 anys, quan els mitjans tècnics, no permetien fer realitat la seva visió. Ara, després de 4 anys de producció, AVATAR ens submergeix en una experiència cinematogràfica completament nova, on la revolucionària tecnologia inventada per a la pel.lícula, passa desapercebuda davant la contundència dels personatges i la commovedora història.

El nom de la pel·lícula rau als cossos obtinguts a través de l’enginyeria genètica per poder comunicar-se amb els Na’vis.

Font: http://www.fox.es/cinema/avatar i Viquipèdia

Argument:

El 2154, la corporació minera RDA és a Pandora, una lluna del planeta Polyphemus, del sistema estel·lar alfa Centaure. La seva intenció és explotar Pandora per obtenir les seves reserves de unobtainium, un mineral molt escàs i valuós (a la pel·lícula es diu que 1kg d’aquest mineral té un preu de 20.000€ a la Terra, o alguna xifra per l’estil).

Pandora és habitada pels Na’vis, una espècie humanoide de pell blava i amb trets felins. Físicament són més forts i grans (al voltant dels 3 metres d’alçada) que els humans i viuen amb harmonia amb la natura i la deessa mare que anomenen Eywa.

Pandora

Neytiri, de l'espècie Na'vi. Fotografia extreta de: http://www.fox.es/cinema/avatar

Els humans, no poden sobreviure a l’exposició de l’atmosfera de Pandora, si respiren el seu aire uns segons, perden el sentit, una exposició una mica més prolongada, provoca la mort. Per aquest motiu els científics creen els avatars, cossos creats artificialment amb la fisiologia dels Na’vis controlats per humans mentalment a través d’un complexa maquinària. Jake Sully (Sam Worthington), un ex-marine paraplègic, es converteix a última hora el portador de l’avatar del seu germà bessó assassinat (els avatars són intransferibles per motius genètics, només el poden fer anar aquells pels quals han estat dissenyats o en tot cas per un germà bessó gràcies a la similitud genètica). Augustine (Sigourney Weaver), cap del programa Avatar considera que en Sully no està preparat per substituir al seu germà al no saber res de Pandora i del Na’vis, no obstant crear un avatar és molt costós i per tant es veu obligada a quedar-se’l al seu equip tot i relegar-lo a guardaespatlles.

Jake Sully amb el seu avatar.

L’equip de científics que intenten “inventariar” les espècies noves de plantes i animals que hi ha en aquest planeta tant ric de vida també han intentat diverses vegades introduir-se dins “un clan o assentament” de la població indígena Na’vi per apendre els seus costums, perquè ells puguin apendre els dels humans, etc… o sigui, intenten crear una unió pacifica per el bé comú de les dues civilitzacions. Malauradament fins ara tots els intents han estat frustrats, però no vull avançar-vos més.

Els problemes comencen quan volen explotar el mineral tan preuat pels humans i resulta que el filó més gran i proper a la base humana es troba sota l’arbre on viu aquest assentament Na’vi amb el que s’han intentat comunicar. Els militars volen atacar sense miraments i per la força endur-se el mineral cap a la terra, mentre que els científics volen intentar negociar amb els indígens el seu desplaçament per evitar causar els mínims danys possibles a la població i al planeta en general.

Imatge de la tecnologia de què disposen els humans. Es pot veure com mostren a Jake Sully l'estructura de l'arbre que hi ha sobre el jaciment que volen explotar.

Fotograma on s'observa el coronel Miles Quaritch, entestat en que l'única manera de poder explotar la mina és atacant a la població indígena Na'vi per la força bruta.

Però, per poder entendre millor el que us vull transmètre sobre la pel·lícula, primer hauríem  de conèixer una mica més els Na’vi…

Et veig…

Els Na’vi són els habitants “humanoides” de Pandora, la lluna que s’assembla a la Terra en alguns aspectes; tot hi que ben aviat, l’espectador s”adona que el que no té res de semblant al nostre planeta són la mentalitat dels seus habitants si els comparem i equiparem a la dels humans del planeta Terra.

Bàsicament, els Na’vi viuen en total connexió amb el seu planeta, i d’alguna manera el planeta els recompensa per això… en canvi, contràriament, a la Terra sembla que estigui passant el contrari precisament… (i no parlo del futur, sinó del que està passant actualment…). Amb això vull dir que una de les lectures que podem fer de la pel·lícula és la vessant més ecologista que suposo que  el director ha volgut apostar. Ja que per altra banda, es poden fer moltes altres lectures de la pel·lícula, per exemple, n’hi ha que donen molta importància als efectes especials usats en aquesta novedosa pel·lícula, n’hi  ha que aposten per l’entreteniment i l’acció que la pel·lícula els aporta i per això els ha agradat, etc…

Però deixant de banda les altres motivacions que poden fer entrar el públic al cinema, que no deixen de ser totes molt respectables i, perquè no dir-ho, alguna fins-hi tot admirable (efectes 3D, etc…). Jo vull destacar sobretot aquesta lectura “ecologista/naturista” (no sé com definir-ho ben bé…) de la pel·lícula perquè crec que val molt la pena.

A mostra d’exemple, només dir-vos que som molts els que després d’haver vist la pel·lícula desitjarien transformar-nos en un ésser Na’vi. En general per molts factors, però sobretot, per com entenen el món, la vida, la relació amb el planeta, sense descuidar la seva manera de viure que és extraordinaria! Només si la veieu, crec que podreu entendre el que us vull transmetre i el verdader sentit del títol d’aquest apartat que esteu llegint.

A l'esquerra Neytiri, de l'espècie Na'vi, i a la dreta Jack, dins el seu avatar Na'vi.

Si la llegenda de la fotografia no diu el contrari, es pot considerar que les fotografíes són extretes de: http://www.flickr.com/photos/officialavatarmovie/page2/

AVATAR es converteix en la pel·lícula més taquillera de la història a Espanya

Abans de complir un mes a les cartelleres espanyoles, ‘Avatar’ ja s’ha convertit en la pel·lícula més taquillera de la història a Espanya amb una recaptació de 40.357.225 euros. El film de James Cameron desplaça del primer lloc a l’anterior títol de ficció dirigit pel propi realitzador canadenc: ‘Titanic’, que segons les dades oficials de l’ICAA havia recaptat a Espanya un total 38.060.624 euros.

No obstant això, l’epopeia sobre l’enfonsament del transatlàntic segueix sent la pel·lícula més vista de la història a les sales espanyoles ja que va superar els 10,8 milions d’espectadors, pràcticament el doble de la xifra actual d”Avatar’. De fet, el film sobre els habitants blaus del planeta Pandora és superat per altres 15 títols més en l’apartat d’espectadors, tot i que previsiblement sigui almenys el segon lloc del rànquing de les pel lícules amb major nombre d’entrades venudes a Espanya, ara ocupat per el clàssic de Steven Spielberg “ET, l’extraterrestre ‘, amb més de 7,7 milions.

El factor fonamental que explica l’enaltiment d”Avatar’ com a pel·lícula més taquillera de la història és l’increment substancial del preu mitjà de l’entrada, sobretot en les localitats per a les sessions 3D. Si el 1998, l’any d’estrena de ‘Titànic’, el preu mitjà de l’entrada rondava els 3,5 euros (i no existien les projeccions en 3D), el 2009 va arribar als 6 euros com a conseqüència de les sales estereoscòpiques (entre dos o tres euros més cares que les entrades convencionals) i cal tenir en compte que més de la meitat dels seguidors de ‘Avatar’ van optar per les sessions 3D, les quals encara són més cares (uns 8 o 9€).

Font: http://www.cineytele.com/

La crítica

En part per l’expectació creada per l’aspecte tècnic-visual, la crítica especialitzada va rebre la pel lícula realment bé (prova d’això són les seves 4 nominacions als Globus d’Or), i per a la majoria dels mitjans dels Estats Units amb adjectius com  “gloriosa”, “èpica'” o un “espectacle visual sense precedents”.

«Gloriosa […] Creada per conquerir els cors, ments, llibres d’història i rècords de taquilla, la pel.lícula-la més cara de la història-, és gloriosa, ximple i feliçment esbojarrada .[…]( Cameron) no ha canviat el cinema, però amb gent blau i flora rosa ha confirmat que és meravellós ». Manohla DARGISA (The New York Times)

«[…] Els anys vinents definiran què pel lícules poden aconseguir-ho [la perfecció tècnic-visual de Avatar ].[…] Destinada a divertir. Ho farà ».  Richard Corliss (Times)

«” Avatar “de James Cameron, és la pel lícula més bonica que he vist en anys.» David Denby (The New Yorker)

«[Cameron] porta al cinema de ciència-ficció al segle XXI amb la meravella enlluernadora que és” Avatar “.[…] Cada bit de tecnologia en ‘Avatar’ serveix a un propòsit encara més gran; a una profunda història d’amor. »Kirk Honeycutt (The Hollywood Reporter)

«[…] Extraordinària […] Veient “Avatar,” vaig sentir una cosa semblant a quan vaig veure “Star Wars” el 1977. […] no és només un sensacional entreteniment, que ho és. És un avanç de la tècnica ».  Roger Ebert (Chicago Sun-Times)

Font: wikipedia

Recull de les cites més interessants sobre Avatar

Sobre la pel·licula:

– “Avatar és la més evocadora i lucinant pel lícula de ciència-ficció des de ‘Star Wars'”.- Steven Spielberg

– “Realment vaig pensar que aquesta pel.lícula és com un encreuament entre ‘El Mag d’Oz’ i ‘Apocalypse Now'” .- Rick Carter, Production Designer de Avatar.

– “[Avatar] transformarà el que la gent espera de les pel.lícules grans” .- Sigourney Weaver, interpreta la Dra Grace Augustine a Avatar

– “¿Que què penso d’Avatar? Que és una fotuda bèstia que colpejarà al cap a tot el món” .- Sam Worthington, interpreta Jake Sully a Avatar.

– “Volia que la meva primera ‘peli’ en 3D fora senzilla, però em van convèncer que havia de fer el meu ‘Star Wars'” .- James Cameron

– “Tradicionalment s’ha dit que el cinema és una manera de viatjar sense que un es mogui de la seva butaca, però Avatar converteix aquesta idea en alguna cosa literal” .- Sigourney Weaver

Sobre James Cameron:

– “[James Cameron] és conegut per ser un autèntic perfeccionista, i no dóna per acabada una història fins que se sent orgullós d’ella” .- Zoë Saldaña, actriu principal a Avatar.

– “[Amb James Cameron] quan alguna cosa és èpic, és èpic d’una manera que no has vist abans, i sents una empatia emocional amb els personatges” .- Giovani Ribisi, interpreta Selfridge a Avatar.

– “Jim sempre m’ha dit que [amb Avatar] vol portar de tornada a la gent als cinemes” .- Sam Worthington, actor principal en Avatar.

– “[James Cameron] ens fa sentir que només nosaltres som capaços d’interpretar el nostre paper i li interessen molt les nostres aportacions” .- Sigourney Weaver

Sobre els personatges:

– “[Avatar] és una bella història d’amor. És la història de l’auto-descobriment i maduració d’un home jove [Jake Sully]. Ell pertany a dos mons, i ha d’aclarir en aquest sentit” .- Zoë Saldaña, interpreta a Neytiri a Avatar.

– “[Neytiri] va créixer com una petita nena rebel. És una guerrera, vol caçar i entrenar per a una vida de guerrer. No vol ser una princesa i casar-se amb un príncep” .- Zoë Saldaña, actriu principal a Avatar.

– “La forma del meu personatge de enfrontar-se a la dura i aspra situació que es viu a Pandora és dura i aspra” .- Stephen Lang, interpreta el Coronel Quaritch a Avatar

Sobre la tecnologia:

– “L’obsessió de James Cameron […] era comprovar que el 3D no és només una tècnica al servei del cop d’efecte, sinó l’instrument per facilitar una experiència d’immersió total en la ficció” .- Sam Worthington

– “La tècnica del motion capture no té tant a veure amb l’animació com amb la interpretació: aquí és l’actor qui té el control” .- James Cameron

Zoë Saldaña dona vida a Neyriti

Apostem que Zoe Saldana serà la revelació de la pel.lícula. La seva exòtica bellesa (filla de dominicà i porto-riquenya) i el seu passat com a ballarina la converteixen en la perfecta Neytiri, l’amazones a qui dóna vida a Avatar. Neytiri és la co-protagonista del film: salva la vida de Jake Sully i és ni més ni menys que la filla dels caps Na’vi.

La maravellosa Zoe Saldana (foto extreta de http://www.comicbookmovie.com/)

Neytiri: "las chicas son guerreras"

font: http://www.facebook.com/?ref=home#/avatarspain?v=app_2347471856&ref=nf

Per a més informació, no deixeu de visitar els següents enllaços que són interessantíssims:

La fitxa, cartell, sinòpsis de la pel·licula “Avatar”

Com es va fer (tradicional “como se hizo”/”como se rodó la pel·lícula”)

Espero que aquest post us animi a veure la pel·lícula i a reflexionar sobre els problemes que passen al món. Per començar, si voleu, podeu deixar un missatge aquí mateix i així poder discutir les vostres reflexions tots junts.

Posted in 4. Popular | 2 Comments »

 
%d bloggers like this: