Per què el cel és blau

i els núvols són blancs?

Archive for febrer de 2009

Més sobre el ceilòmetre del Departament de Física

Posted by Costa M. a 26 febrer 2009


Els ceilòmetres porten incorporat un LIDAR (Light Detection And Ranging), que és la tecnologia per fer mesures de l’altura de la base dels núvols. El mètode es basa en una sèrie de polsos de llum emesos per un laser dioic que s’agrupen i s’alineen en un raig i es transmeten dins l’atmosfera.

A mesura que els polsos de llum travessen l’atmosfera, els aerosols provoquen dispersió (backscatter), i el ceilòmetre mesura la quantitat de dispersió en funció de l’altitud. Però com que la llum no només és dispersada per les partícules dels núvols, sinó que es dispersa per tots els aerosols tan gotes, flocs de neu, etc… llavors es necessiten algoritmes sofisticats per resoldre l’altura a la què es troben la base dels núvols i el perfil de dispersió (backscatter profile).

La novetat en el model de ceilòmetre que hi ha al Dept. de Física de la UdG (model CL31 de Vaisala, el de la dreta a la figura següent) és l’òptica que porta incorporada. Contraposada a les lents tradicionals que porten els models més antics, les lents coaxials d’aquest ceilòmetre estan dissenyades per transmetre i rebre des del mateix punt, emetent i rebent alhora, i donant una senyal forta i estable en tot el rang de mesures.

nova_tec_ceil

Com a resultat, s’obtenen unes excel·lents mesures, molt acurades i des de altura 0, en comparació amb el sistema de doble òptica tradicional, el qual a altures baixes no era prou resolutiu (vegeu gràfic següent).

nova_tec_ceilo2

Posted in 2. Recerca | Leave a Comment »

Catalunya des dels núvols…

Posted by Costa M. a 24 febrer 2009


Més endavant, quan ja portés més temps en funcionament el bloc, tenia pensat publicar algunes de les fotos que he pres d’alguns núvols curiosos i explicar els fenòmens que els provoquen etc… Però no me’n puc estar d’ensenyar-vos avui les fotos que he pres durant el viatge de tornada de Granada. 

La gràcia d’aquests núvols és que són vistos des de dalt, cosa que no és gaire habitual ja que no pujo a un avió cada dia!!

En definitiva, he pres aquestes imatges i m’agradaria compartir-les amb vosaltres:

 

 

 

 

 

Posted in 2. Recerca, 4. Popular | Leave a Comment »

Il·lusions predoctorals

Posted by Costa M. a 20 febrer 2009


En aquests moments estic cursant el màster de Medi Ambient en l’itinerari de Física i Tecnologia Ambientals a la Universitat de Girona (UdG), el qual em donarà pas a la realització del futur doctorat.

Val a dir que en part jugo amb una certa avantatge enfront alguns dels meus companys de màster, ja que jo tinc la gran sort d’haver aconseguit la concessió una beca FPI (“Formación de Personal Investigador del Ministerio de ciencia e Innovación”), la qual està emmarcada al seu torn dins un molt bon grup de recerca: el Grup de Física Ambiental de la UdG.

centrat_blau

De totes maneres, potser algú diria que aquest fet és una desavantatge, ja que tot això implica també unes responsabilitats amb el Departament de Física i concretament davant dels meus tutors, en Josep Calbó i en Josep-Abel Gonzàlez.

Certament, no puc negar-ho, però per mi és una oportunitat tant gran de cares a la meva carrera professional futura, i fins hi tot a l’hora de cursar el màster, que crec que val molt la pena aquesta responsabilitat i la implicació en forma de temps i dedicació que requereix. Estant en el Grup veig molt més clars els objectius que vull aconseguir, què pretenc aprendre de cada assignatura que curso i per tant, veig la meva recerca molt més encarada.

Friso per poder començar a centrar-me més en la investigació que se’m ha proposat, però alhora també m’agrada molt el màster i aprenc moltes coses noves a cada classe que assisteixo. La part de formació en el 3er cicle és cabdal i, tot hi que s’ha de prolongar durant tota la vida professional, temo acabar el màster ja que em serveix per conèixer tècniques noves, adquirir coneixements, mètodes de recerca, etc… En definitiva, m’ajuda a endinsar-me en aquest món de la Investigació i Recerca del món Universitari, tant diferent de les experiències mediocres, corrents, que fins ara havia tingut en l’empresa privada, en les quals la feina és molt més monòtona i molt menys atractiva.

En definitiva, el fet d’estar en el Grup de Física Ambiental, que “m’ha acollit com a una membre més” crec que em dona aquesta visió molt més encaminada a cada assignatura que curso.

Concretament, la meva investigació se centrarà en:

· L’observació continua i automàtica de l’estat del cel amb una càmera de visió hemisfèrica

· La detecció continua i automàtica de l’estat del cel amb ceilòmetre

· La posterior modelització de la transferència radiativa unidimensional i tridimensional.

 

Aquesta investigació s’emmarca dins del projecte NUCLIEREX i pretén portar a terme un dels seus 4 principals objectius: Incorporar en la modelització radiativa unidimensional i tridimensional la informació sobre la distribució espacial del camp de núvols que es pot obtenir a partir de les fotografies amb càmeres hemisfèriques d’observació del cel, i sobre la distribució vertical obtinguda de la detecció amb ceilòmetre.

 

vaisala-ceilometer1

La recerca plantejada és necessària en el projecte NUCLIEREX per demostrar la validesa d’una de les seves dues hipòtesis bàsiques: “Es possible millorar la modelització dels efectes radiatius dels núvols en les bandes solar i terrestre mitjançant la descripció correcta de l’estat del cel a través de les propietats macroscòpiques dels núvols.

 

La finalitat d’aquest projecte és seguir contribuint en la mateixa línea en que ho ha estat fent el projecte NUCLIER (CGL 2004-02325/CLI), és a dir, contribuir a la reducció de les incerteses, que, en el mar del canvi climàtic contemporani, poden associar-se a un coneixement limitat de la nuvolositat i dels seus efectes radiatius.

 

En el context del Grup de Física Ambiental s’ha de dir que aquest centra el seu treball en l’estudi de la dinàmica de fluids mediambientals (aigua i aire). Tot hi el caràcter aplicat de la recerca, incideix també en aspectes tècnics i metodològics. El Grup es divideix en 4 subgrups estructurats de la següent manera:

  •  Hidrodinàmica de sistemes aquàtics; transport i barreja.

La hidrodinàmica d’un sistema determina en gran part la seva dinàmica global. En aquest sentit, es treballa en la posada a punt i la millora d’eines per a determinar tant la circulació general com la barreja. Així s’aborden temes específics com els corrents de densitat, les ones internes, els processos convectius i de doble difusió etc. Pel que fa a la barreja, es treballa en diverses parametritzacions que es contrasten amb dades de microestructura preses in situ, tant en sistemes limnológics com oceànics.

  • Implicacions de la hidrodinàmica en la qualitat de l’aigua i la biologia.

En aquest àmbit s’estudien especialment les distribucions in situ de partícules inerts i de poblacions fitoplanctòniques i la seva variabilitat tant espacial com temporal. Així, per exemple, s’ha estudiat com la presència de plomes convectives afecta la distribució de peixos en un llac o la influència dels prats de posidònia en el grau de terbolesa de l’aigua en la plataforma costanera. També al laboratori s’estudia el comportament de les partícules per diferents règims turbulents.

  • Propietats òptiques de l’atmosfera i el medi aquàtic.

Es treballa en la caracterització òptica de l’atmosfera, en particular pel tractament dels efectes de l’aerosol i els núvols sobre la radiació. Les bandes estudiades van des de la ultraviolada B fins a la infraroja (terrestre). Es mesuren els nivells radiatius amb instrumentació pròpia, i es comparen amb diversos models de transferència radiativa a l’atmosfera i al medi aquàtic. Els models utilitzats són tant de tipus espectral-multicapa com parametritzats.

  • Núvols: observació i climatologia.

Amb l’objectiu de contribuir a la reducció de les incerteses associades als núvols en la descripció del clima i els estudis de canvi climàtic, es treballa en l’observació automàtica del cel, mitjançant imatges digitals que són tractades automàticament. També es treballa en la climatologia de la nuvolositat, tant a Catalunya com a la península Ibèrica, i tant amb observacions des de la superfície com amb dades de satèl·lit.


Jo, podríem dir, que formo part del subgrup de núvols i radiació, “els que mirem cap al cel”, com diem a vegades entre nosaltres, per distingir-nos dels companys que miren “cap a l’aigua”.

En aquest enllaç:

http://copernic.udg.es/cat/metereologica.php

podreu trobar informació sobre l’estació meteorològica i radiomètrica instal·lada a l’edifici Politècnica II de la Universitat de Girona: les característiques dels instruments, l’adquisició de dades i el seu processat. L’estació ha estat preparada a partir de diverses contribucions en forma de finançament i feines. Actualment sóc l’encarregada de fer el control de l’estació cada matí. El control se centra en la supervisió de tots els aparells, tant de l’instrumental com a part física de l’estació, com de la vigilància i seguiment del software que controla cada aparell. Properament també començaré a identificar l’estat del cel i la tipologia dels núvols tres vegades al dia, ja que en un futur potser serà d’utilitat comparar aquestes dades amb les fotografies que captarà la càmera hemisfèrica que també instal·larem en breu (seguidament en podeu veure algunes imatges inèdites).

camera11

camera21camera31

Posted in 2. Recerca | 2 Comments »

Tècniques per a convèncer a algú

Posted by Costa M. a 11 febrer 2009


De tècniques per a convèncer a algú n’hi ha moltes. Jo, personalment, no veig gaire clara la frontera entre aconsellar i convèncer a algú. Suposo que per això no m’agraden els polítics, els comercials “agressius” i en general la gent que s’aprofita de la seva facilitat en la paraula (“palique”) per a engañifar a d’altra que pot caure en aquests paranys de la vida.

Jo prefereixo, i desitjaria que tothom pogués decidir per si mateix, sense rebre aquest tipus de pressions que s’exerceixen, tan voluntària com involuntàriament, sobre les decisions que han de prendre les persones, les seves idees i futur. S’hauria de poder ser crític amb un mateix, sense influències externes; però això és demanar massa, seria una idealització, que tal vegada no portaria enlloc, ja que la humanitat es considera un ens socialitzat i per tant, els éssers que en formen part interactuen entre ells, i per tant, s’influeixen uns als altres.

És com tot en aquesta vida, hi ha unes eines de comunicació, en aquest cas orals, i llavors existeixen persones que les utilitzen per al bé comú i persones que en fan un mal ús. Bé, en el cas que ens afecta, suposem que és per a fer “el bé”.

Tècniques bàsiques en comunicació oral:

– Mirar als ulls

– Parlar de forma clara, entenedora i de forma convincent

– Ser amable, no marcar distàncies. Crear empatia a l’auditori, fins hi tot fer alguna broma, explicar algun acudit o alguna anècdota (o noticia del diari) que faci particeps a tots els oients de la sala.

– Intentar repetir les coses importants, remarcar-les sobretot al final perquè les persones es quedin amb les idees que els has volgut transmetre

– No parlar acceleradament, però tampoc no passar-se de temps (sobretot si hi ha un temps establert, p.e.: conferència, ponencia…)

– Intentar parlar positivament de manera que s’obliga  a l’interlocutor a contestar de manera afirmativa a les preguntes, fen’t-lo anar cap on es vol que vagi la conversa o intentar-li vendre el producte (ja sigui material o no material)

– Tenir molt clar que comunicar és tramètre emocions. Estar molt segur de si mateix i saber què es pretén comunicar i deixar clar als assistents. Ser conscient del registre i nivell del/s oients i adequar-nos-hi.

– També és molt important fer una bona entrada i una bona sortida en les nostres comunicacions amb la gent, perquè s’emportin una bona imatge de l’orador i si pot ser aconseguir que es quedin amb les opinions o explicacions exposades i se les facin seves o les interioritzin.

Posted in 3. Màster M.A. | Leave a Comment »

L’Estrella de cinc puntxes, exemple

Posted by Costa M. a 10 febrer 2009


Demà dimecres he de fer una presentació d’una assignatura de màster de Medi Ambient. La faré en suport power point i explicaré als meus companys uns quants articles que he llegit sobre aiguamolls construits i la seva utilització en l’eliminació de nutrients. Els nutrients més importants que s’eliminen amb aquest sistema són el nitrogen i el fósfor.

La presentació es portarà a terme a l’aula on fèiem les classes teòriques, i només hi assistiran els meus companys de classe i els dos professors de l’assignatura, cosa que farà que sigui un ambient conegut i agradable, i espero que això contribueixi a fer que em surti millor i així pugui aprobar l’assignatuar i/o treure bona nota, que és el que pretenc.

Posted in 3. Màster M.A. | Leave a Comment »

 
%d bloggers like this: