Hivern suau a Varsòvia

Diuen els meus col·legues polonesos que aquest hivern està essent molt suau, que no estic vivint un autèntic hivern polonès… bé, jo els contesto: “For me is enough! :-D”. Per ser el primer hivern que passo a Polònia per mi ja està prou bé, ja és prou diferent del què estic acostumada a viure a Girona.

Centre de Cultura i Ciència, Varsòvia (font: Panoramio)

De totes maneres, el que em resulta més diferent, i perquè no dir-ho també més difícil de portar, no són ni les baixes temperatures ni la neu. De fet, durant la meva estada a Hèlsinki (Finlàndia) vaig “patir” temperatures molt més baixes i la neu persistia als carrers durant mesos abans no començava a fondre’s. En realitat, prefereixo que nevi i no pas que plogui. La neu no resulta tant molesta durant la vida quotidiana. A més quan plou també ho fa de manera molt diferent, no solen caure les típiques tempestes a les que estem acostumats en climes Mediterranis (curtes però que descarreguen grans quantitats d’aigua), sinó que els dies que plou va caient un xim-xim continu durant tot el dia.

Tot hi que sabia el que em trobaria quan vaig decidir venir a viure a Varsòvia, no ha deixat de sorprendre’m aquests 3 aspectes (geofísics, meteorològics i climàtics):

– Les poques hores de Sol en comparació amb latituds més baixes a les que estic acostumada a viure. Pel solstici d’hivern (el dia més curt de l’any), que aquest any 2014 va caure el 21 de desembre, el Sol va sortir a les  7.44h del matí i es va pondre a les 15.25h, o sigui que en total vam tenir 7h 41min de Sol.  Ara que ja som 14 de febrer, ja es comença a notar que els dies s’allarguen, però tot hi així el Sol encara es pon molt aviat (a 16.47h) en comparació amb Girona (a 18.20h).

– La quantitat de dies amb cels completament coberts. En comparació amb Catalunya, Polònia té aproximadament la meitat de dies assolellats. Aproximant a números rodons Polònia gaudeix d’unes 1500 hores de Sol a l’any en comparació amb les 3000 de Catalunya.

– Amplitud tèrmica diària: aquest és un altre fet diferencial que m’ha cridat l’atenció respecte als altres llocs on he viscut. Aquí la temperatura màxima i la mínima no varia gaire (parlo en general durant aquest mesos d’hivern). Molts dies durant el dia ens hem mogut entre els +2 o +3 ºC i durant la nit la temperatura ha baixat a -1 o -2ºC. Això em sobta perquè a Catalunya per molt hivern que sigui, normalment durant el dia el Sol escalfa i al migdia fins hi tot hi ha dies que no saps què fer de l’abric i la bufanda.

Aquí es pot veure el doble paper que juguen els núvols: quan el cel està cobert tot el dia no es pot gaudir dels raigs de l’astre Rei, però per altra banda, els dies en què el cel és serè les temperatures poden baixar en picat, especialment les nocturnes. Això és degut al fet de què en dies ennuvolats els núvols re-emeten part de la radiació infraroja, que la Terra emet, altra vegada cap a la superfície, o sigui, que no deixen escapar tant fàcilment la radiació tèrmica com passaria en un dia de cel serè, el que contribueix a que les temperatures no descendeixin tant. O sigui que sembla que s’ha de triar: què prefereixes, veure el Sol però que faci fred, o no rebre raigs solars però que les temperatures siguin més moderades? Difícil decisió :-P. Per sort, la mare Natura ja escull per nosaltres.

Ja us podeu imaginar dons com és l’hivern a Varsòvia amb el Sol ponent-se a quarts de 4 o de 5, i on molts dies això tampoc acaba tenint molta importància perquè el cel està completament cobert de núvols i encara que hi haguessin més hores de Sol tampoc no es podria gaudir dels seus raigs… Perquè us feu una idea de com han estat aquests mesos, una imatge val més que mil paraules:

Crec que per molt que t’expliquin com es viu a altres zones climatològiques diferents a les que has “viscut tota la vida”, per molts estudis que tinguis en temes meteo-climàtics, i per molt que sàpigues al què t’enfrontaràs, fins que no ho vius en la pròpia pell no t’arribes a fer a la idea de com es viu en un règim climàtic d’una regió diferent a la teva, i de com això pot afectar a un mateix. D’altra banda, aquestes vivències ajuden a reflexionar i comprendre millor el caràcter i peculiaritats de les altres regions del món, tant de països de més al Nord com del Sud. Per suposat que el temps ha de tenir un impacte en les persones, el fet de no veure el Sol durant setmanes estic segura que causa canvis en l’estat d’ànim de la gent i això es veu reflectit en global amb el comportament de les poblacions. El mateix es pot aplicar en casos oposats, com per exemple en regions tropicals, on les caloroses i humides jornades segur que també han anat modelant el caràcter de les seves poblacions. Sense anar més lluny a Catalunya tenim el cas d’alguns Empordanesos, per exemple, que estan “tocats per la Tramuntana” :-D.

Bé, tot esperant que arribin “temps millors” meteorològicament parlant (em refereixo a dies amb més hores de Sol i amb cels menys ennuvolats), aquí us deixo una bonica fotografia de Varsòvia aquest cop sense neu, perquè pugueu admirar la seva bellesa.

Plaça del Castell Reial, Varsòvia (font: wikimedia commons)

 

Which clouds produce rain?

First of all, we have to define a cloud, but what’s a cloud? Well, this is not an easy question. There is a huge debate among scientists about this question. According to the World Meteorological Organization (WMO) “a cloud is a hydrometeor consisting of minute particles of liquid water or ice, or of both, suspended in the free air and usually not touching the ground. It may also include larger particles of liquid water or ice as well as non-aqueous liquid or solid particles such as those present in fumes, smoke or dust.”

Then, what is a hydrometeor? A hydrometeor could be a cloud, as explained above, but also could be fog, mist or ice fog. More interesting, hydrometeors could be those consisting of a fall of an ensemble of particles (precipitation), which includes: rain, drizzle, snow, snow grains, snow pellets, diamond dust, hail and ice pellets.

Thus, in the context of this blog, more important than ask “which clouds produce rain?” is“which clouds produce water precipitation?” or “which kind of situations produce clouds that let water precipitates?” The word “water” here is remarked because what is important for us, the humanity, is that the precipitation gives water to the biosphere, not dust for example. And it is also important that this water could be in liquid form, snow or ice, because all of them are useful to retain fresh water provisions.

So, referring to clouds, there exist 10 genera and they are usually classified in three categories. By convention, the part of the atmosphere in which clouds are usually present has been vertically divided into three étages, depending on their base height:

• High: Cirrus (Ci), Cirrocumulus (Cc) and Cirrostratus (Cs)
• Middle: Altocumulus (Ac), Altostratus (As) and Nimbostratus (Ns, which can extend into other étages)
• Low: Stratus (St), Stratocumulus (Sc), Cumulus (Cu) and Cumulunimbus (Cb) (these two latter genera usually have their bases in the low étage, but their vertical extent is often so great that their tops may reach into the other étages).

Stratocumulus Photographer: Simon Eugster
By: Wikimedia commons

All these clouds at the same time are subdivided in many species, varieties and supplementary features or accessory clouds.

Answering to the main question, clouds that produce rain and snow are mainly: As, Ns, Sc, Cu and Cb. Stratocumulus (St) can also produce snow, snow grains and drizzle. Snow pellets are produced by Sc, Cu and Cb. Hail is always caused by Cumulunimbus, but ice pellets come from Altostratus and Nimbostratus.

 

Cumulunimbus (Cb) producing rain in New Haven, CT. Author: Versageek on 2009/07/03.
By: Wikimedia Commons

 

Moreover, it is very interesting to distinguish between precipitation and shower. Showers are characterized by their abrupt beginning and ending and by the generally rapid and sometimes violent variations in the intensity. Drops and solid particles falling in a shower are generally larger than those falling in non-showery precipitation. Whether the hydrometeors occur as showers, or not, depends on the clouds in which they originate. Showers fall from dark convective clouds (mainly Cumulonimbus, rarely Cumulus); non-showery precipitation usually falls from stratiform clouds (mainly Altostratus and Nimbostratus).

The type of precipitation has many ecological implications. Showers are not desirable in terms of fresh water storage (due to the speed of the water falling, what make it not suitable to leak into the sub-soil aquifers). Moreover, they cause an important soil erosion and the water could be less absorbed by plants, because it’s rush or torrent behavior. Not forgetting that sometimes intense showers have caused important damages to society with flood episodes.

The behavior of the precipitation is clearly illustrated, for example, contrasting the Girona-Mediterranean climate and the London-Oceanic/Atlantic climate. The total year precipitation in London is 611 mm with 145 days/year of rainfall (data from MetOffice) and in Girona it raises to 737 mm with only 80 days/year of precipitation (data from Aemet). So, in London the precipitation is more uniform along the year and, without taking into account other differences like temperature, the vegetation differences are evident.

Finally, the type of hydrometeor is also ecologically important: snow provides a good storage of fresh water. For instance, in our country the snow accumulated in the Pyrenees and pre-Pyrenees Mountains is usually liberated over the land or into rivers, lakes… when temperature is rising (in spring) and provide fresh water when more scarce is this resource (in Summer time). On the contrary, hail and ice pellets could produce damage in crops (this and the hail control subject may be another entry to this blog).

References:

World Meteorological Organization (WMO), “International cloud atlas”, volume I (revised edition, 1975). Manual on the observation of clouds and other meteors.

Link relacionat: UdG Aigua

ICCP 2012

El pròxim congrés al què assistiré és el “6^th International Conference on Clouds and Precipitation”, ICCP-2012. Es portarà a terme a Leipzig, Alemanya, del 30 de juliol al 3 d’agost de 2012.

Aquest congrés s’organitza cada 4 anys per la Comissió Internacional de Núvols i Precipitació (International Commission on Clouds and Precipitation), la qual forma part de l’Associació Internacional de Meteorologia i Ciències de l’Atmosfera (International Association of Meteorology and Atmospheric Sciences, IAMAS). L’objectiu del congrés és el de promoure presentacions de recerca científica en l’àrea dels núvols i la precipitació, així com motivar l’intercanvi d’idees entre la comunitat internacional.

Els temes que es tractaran van des d’estudis de modelització teòrica, observacional i numèrics de la física de núvols i la precipitació, fins a la química i la dinàmica física dels núvols.

El programa preliminar inclou sessions sobre:

• Física bàsica dels núvols i de la precipitació
• Capes límit dels núvols calentes
• Els núvols convectius (incloent l’electrificació de núvols)
• Núvols de fase mixta (incloent els núvols stratus de nivell mitjà de l’Àrtic)
• Núvols tipus cirrus
• Núvols orogràfics
• Sistemes de núvols de mesoescala (inclou tempestes severes)
• Interaccions entre els aerosols, els núvols i la precipitació
• Els núvols i el clima (incloent propietats radiatives dels núvols)
• Nuclis de gel i nuclis de condensació
• Química dels núvols i la precipitació
• Tècniques de mesura de propietats dels núvols i de la precipitació
• Aplicacions de la física dels núvols i la precipitació

Més informació a la web de l’esdeveniment: ICCP 2012 Leipzig