Nou atles dels núvols

Enguany, la World Meteorological Organization (WMO), per celebrar el dia mundial de la meteorologia (23 de Març), ha publicat una nova edició de l'”Interantional Cloud Atlas”, l’última actualització del qual va tenir lloc l’any 1987. A més, per primera vegada, l’atles és accessible en línia i de forma gratuïta al següent enllaç: https://www.wmocloudatlas.org/home.html.

En aquesta nova edició els canvis més destacats són:

• S’ha definit una nova especie de núvols, els “Volutus“, que descriuen núvols llargs, típicament baixos, horitzontals, desconnectats, en forma de tub, i que sovint apareixen enrotllats lentament en el seu eix horitzontal. Aquests núvols enrotllats, apareixen desconnectats dels altres núvols que hi poden haver. Aquesta especie s’aplica principalment als “Stratocumulus” i rarament als “Altocumulus”.
• S’han reconegut oficialment nous “special clouds” com ara “Flammagenitus” (núvols formats com a resultat d’un incendi forestal) i els Homogenitus (d’origen antropogènic, com ara a partir de torres de refrigeració).
• S’han reconegut noves “supplementary features” com per exemple l'”Asperitas” (en referència a estructures en forma d’ones a la part baixa dels núvols).

Fonts:

• MettOffice: http://www.metoffice.gov.uk/news/releases/2017/new-clouds-named-in-wmo-cloud-atlas
• WMO: https://www.wmocloudatlas.org/home.html

El paper dels aerosols en el sistema climàtic: II Poland-AOD Conference

Del 7 al 9 d’Octubre s’han portat a terme les Segones Conferències Científiques Nacionals de la Xarxa per a la Investigació dels Aerosols (Poland-AOD) a l’Institut de Oceanologia de l’Acadèmia Polonesa de Ciències (IO-PAN), a la localitat de Sopot (nord de Polònia), per tal de discutir el paper dels aerosols en el sistema climàtic. També han participat a les conferencies la Universitat de Varsòvia, la Universitat Tecnològica de Varsòvia, la Universitat Nicolaus Copernicus de Torun, el Centre de la Fundació Estudi Polar Ekoprognoza i el Consorci GeoPlanet, en cooperació amb Sopockie Societat Científica i l’empresa TodayWeHave.

 

 

 

 

 

La conferència s’ha organitzat segons les següent sessions:

1. L’activitat de recerca de la xarxa Poland-AOD
2. Mètodes moderns per a la mesura de les propietats físiques dels aerosols
3. Tècniques Lidar aplicades a la recerca en els estudis de les propietats òptiques i processos físics en l’atmosfera
4. Els canvis en la radiació solar espai-temporal
5. Propietats òptiques de la radiació i microfísica de l’”smog” a l’Àrtic
6. Modelització del transport de contaminants
7. Les propietats òptiques d’aerosol atmosfèric
8. Els processos físics que ocorren en l’atmosfera

La meva contribució a la conferència ha estat en primer lloc a la secció relacionada amb mètodes moderns per a la mesura de les propietats físiques dels aerosols, amb la xerrada que porta per títol:

‘Càlcul de fluxos a partir del mètode de covariancia “Eddy” aplicat a mesures de “carbó negre” fetes amb micro-aethalometre AE-51’ (‘Eddy covariance flux calculation method applied to micro-aethaelometer AE-51 black carbon measurements’). Autors: Montserrat Costa-Surós, Krzysztof M. Markowicz.

I en segon lloc amb la presentació a la sessió relacionada amb tècniques Lidar aplicades a la recerca en els estudis de les propietats òptiques i processos físics en l’atmosfera:

‘Aproximacions a la calibració de mesures automàtiques de ” ratis de mescla de vapor d’aigua”  fetes amb un lidar tipus Raman a llarg termini” (‘Calibration approximations for automated long term water vapor mixing ratio retrievals from a Raman lidar’). Autors: Montserrat Costa-Surós, Iwona S. Stachlewska, Krzysztof M. Markowicz.

Font: Wikimedia Commons

Més informació:

The Institute of Oceanology of the Polish Academy of Sciences (IO PAN)

Poland-AOD Network

Institute of Geophysics – University of Warsaw (IGF-UW)

Hivern suau a Varsòvia

Diuen els meus col·legues polonesos que aquest hivern està essent molt suau, que no estic vivint un autèntic hivern polonès… bé, jo els contesto: “For me is enough! :-D”. Per ser el primer hivern que passo a Polònia per mi ja està prou bé, ja és prou diferent del què estic acostumada a viure a Girona.

Centre de Cultura i Ciència, Varsòvia (font: Panoramio)

De totes maneres, el que em resulta més diferent, i perquè no dir-ho també més difícil de portar, no són ni les baixes temperatures ni la neu. De fet, durant la meva estada a Hèlsinki (Finlàndia) vaig “patir” temperatures molt més baixes i la neu persistia als carrers durant mesos abans no començava a fondre’s. En realitat, prefereixo que nevi i no pas que plogui. La neu no resulta tant molesta durant la vida quotidiana. A més quan plou també ho fa de manera molt diferent, no solen caure les típiques tempestes a les que estem acostumats en climes Mediterranis (curtes però que descarreguen grans quantitats d’aigua), sinó que els dies que plou va caient un xim-xim continu durant tot el dia.

Tot hi que sabia el que em trobaria quan vaig decidir venir a viure a Varsòvia, no ha deixat de sorprendre’m aquests 3 aspectes (geofísics, meteorològics i climàtics):

– Les poques hores de Sol en comparació amb latituds més baixes a les que estic acostumada a viure. Pel solstici d’hivern (el dia més curt de l’any), que aquest any 2014 va caure el 21 de desembre, el Sol va sortir a les  7.44h del matí i es va pondre a les 15.25h, o sigui que en total vam tenir 7h 41min de Sol.  Ara que ja som 14 de febrer, ja es comença a notar que els dies s’allarguen, però tot hi així el Sol encara es pon molt aviat (a 16.47h) en comparació amb Girona (a 18.20h).

– La quantitat de dies amb cels completament coberts. En comparació amb Catalunya, Polònia té aproximadament la meitat de dies assolellats. Aproximant a números rodons Polònia gaudeix d’unes 1500 hores de Sol a l’any en comparació amb les 3000 de Catalunya.

– Amplitud tèrmica diària: aquest és un altre fet diferencial que m’ha cridat l’atenció respecte als altres llocs on he viscut. Aquí la temperatura màxima i la mínima no varia gaire (parlo en general durant aquest mesos d’hivern). Molts dies durant el dia ens hem mogut entre els +2 o +3 ºC i durant la nit la temperatura ha baixat a -1 o -2ºC. Això em sobta perquè a Catalunya per molt hivern que sigui, normalment durant el dia el Sol escalfa i al migdia fins hi tot hi ha dies que no saps què fer de l’abric i la bufanda.

Aquí es pot veure el doble paper que juguen els núvols: quan el cel està cobert tot el dia no es pot gaudir dels raigs de l’astre Rei, però per altra banda, els dies en què el cel és serè les temperatures poden baixar en picat, especialment les nocturnes. Això és degut al fet de què en dies ennuvolats els núvols re-emeten part de la radiació infraroja, que la Terra emet, altra vegada cap a la superfície, o sigui, que no deixen escapar tant fàcilment la radiació tèrmica com passaria en un dia de cel serè, el que contribueix a que les temperatures no descendeixin tant. O sigui que sembla que s’ha de triar: què prefereixes, veure el Sol però que faci fred, o no rebre raigs solars però que les temperatures siguin més moderades? Difícil decisió :-P. Per sort, la mare Natura ja escull per nosaltres.

Ja us podeu imaginar dons com és l’hivern a Varsòvia amb el Sol ponent-se a quarts de 4 o de 5, i on molts dies això tampoc acaba tenint molta importància perquè el cel està completament cobert de núvols i encara que hi haguessin més hores de Sol tampoc no es podria gaudir dels seus raigs… Perquè us feu una idea de com han estat aquests mesos, una imatge val més que mil paraules:

Crec que per molt que t’expliquin com es viu a altres zones climatològiques diferents a les que has “viscut tota la vida”, per molts estudis que tinguis en temes meteo-climàtics, i per molt que sàpigues al què t’enfrontaràs, fins que no ho vius en la pròpia pell no t’arribes a fer a la idea de com es viu en un règim climàtic d’una regió diferent a la teva, i de com això pot afectar a un mateix. D’altra banda, aquestes vivències ajuden a reflexionar i comprendre millor el caràcter i peculiaritats de les altres regions del món, tant de països de més al Nord com del Sud. Per suposat que el temps ha de tenir un impacte en les persones, el fet de no veure el Sol durant setmanes estic segura que causa canvis en l’estat d’ànim de la gent i això es veu reflectit en global amb el comportament de les poblacions. El mateix es pot aplicar en casos oposats, com per exemple en regions tropicals, on les caloroses i humides jornades segur que també han anat modelant el caràcter de les seves poblacions. Sense anar més lluny a Catalunya tenim el cas d’alguns Empordanesos, per exemple, que estan “tocats per la Tramuntana” :-D.

Bé, tot esperant que arribin “temps millors” meteorològicament parlant (em refereixo a dies amb més hores de Sol i amb cels menys ennuvolats), aquí us deixo una bonica fotografia de Varsòvia aquest cop sense neu, perquè pugueu admirar la seva bellesa.

Plaça del Castell Reial, Varsòvia (font: wikimedia commons)

 

Nicolau Copèrnic, ningú ha dit que fos fàcil

Aquesta entrada va dedicada a un altre científic polonès molt important (lligant amb l’entrada anterior a Marie Curie): l’astrònom Nicolau Copèrnic (en polonès Mikołaj Kopernik), pioner en formular la teoria heliocèntrica.

Cada vegada que passo per davant del monument a Nicolau Copèrnic, i penseu que com a mínim hi passo quatre vegades a la setmana quan vaig i torno a classes de polonès, i que a més es troba en un dels carrers més importants de la ciutat (Krakowskie Przedmiescie), no puc deixar de pensar en aquella cançó de Coldplay, precisament titulada “The Scientist”, que curiosament diu: “Nobody said it was easy”. I és que no havia de ser fàcil per un polifacètic científic del segle XV enfrontar-se a l’església catòlica per acabar capgirant de manera irreversible la visió del cosmos prevalent fins aleshores en passar d’un Univers geocèntric a un heliocèntric.

Tampoc no devia resultar fàcil lluitar contra les seves pròpies creences catòliques profundament arrelades al seu interior, ja que a més de matemàtic, astrònom, metge, artista, jurista, militar i diplomàtic, també era clergue catòlic. Copèrnic molt probablement també tingué una lluita interna ja que els seus descobriments vulneraven els ensenyaments continguts a la Bíblia sobre la immobilitat de la Terra. La ruptura bàsica que representava per a la ideologia religiosa medieval la substitució d’un cosmos clos i jerarquitzat, amb l’home com a centre, per un Univers homogeni i infinit, situat al voltant del Sol, féu que Copèrnic dubtés de publicar la seva obra. Per tal d’evitar problemes més que previsibles amb l’Església, no fou fins al 1543 que aparegué la primera edició del De Revolutionibus Orbium Coelestium (Sobre les revolucions de les esferes celestes), el seu llibre de referència que és sovint considerat com el punt de partida de l’astronomia moderna i l’inici de la revolució científica.

 

Copèrnic amb el compàs i l’esfera armil·lar, Varsòvia. A la inscripció en llatí del pedestal s’hi pot llegir: “A Nicolau Copèrnic, d’una nació agraïda”.

Tot plegat fa que no m’oblidi que sovint la vida no és fàcil, i que per aconseguir els nostres objectius s’ha de ser persuasiu, tenir molta paciència i estimar el que es fa. Al final, es recull el que se sembra.

Marie Curie, una dona que inspira

Una de les científiques més importants de tots els temps i sens dubte la científica polonesa per excel·lència és la física, matemàtica i química, guanyadora de dos premis Nobels, Maria Salomea Skłodowska-Curie, més coneguda com Marie Curie.

Marie Curie va ser la primera persona en rebre dos Premis Nobel en dues categories diferents: el primer va ser en el Premi Nobel de Física que va rebre el 1903 juntament amb el seu marit Pierre Curie, i Henri Becquerel, pels seus descobriments en el camp de la radioactivitat, i el segon, Premi Nobel Química, el va rebre l’any 1911 per l’aïllament del radi (Ra) pur. Va anomenar-lo radi degut a la seva alta radioactivitat, terme que alhora va ser ella qui va encunyar.

A la façana de l’edifici del Museu que li han dedicat a Varsòvia s’hi pot observar el símbol del radi (Ra) i del poloni (Po). El poloni va ser el primer element químic que va descobrir, al 1898. El va anomenar així per retre homenatge al seu país d’origen, ja que tot i ser nacionalitzada francesa mai va perdre el sentit d’identitat polonès.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Va ser justament visitant el seu museu on vaig veure fotografies com la de la Primera edició de les Conferències Solvay (1911) que em va fer adonar que no devia ser fàcil per una dona fer-se lloc en el món de la ciència. Per sort, les coses han canviat molt des de llavors, però mirar aquesta foto m’omple de valentia i m’anima a aprofitar amb entusiasme aquesta fantàstica oportunitat que se m’ha obert al davant per donar el millor de mi i fer-me mereixedora de tenir el privilegi de poder fer recerca científica.

Primera edició de les Conferències Solvay, realitzada l’any 1911. Es pot veure Marie Curie en primer terme, la segona per la dreta dels científics presents asseguts situada entre Wilhelm Wien i Henri Poincaré. Dret, el quart per la dreta, hi ha Rutherford, i el segon és Einstein; a la dreta de tot, Paul Langevin.

El SMC constata un augment de la temperatura mitjana a Catalunya de +0,20 ºC/dècada pel període 1950-2012

Coincidint amb la recent publicació del 5è informe del Grup d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC – Bases científiques), el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) publica la 6a edició del Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics (BAIC-2012), en el qual s’avalua l’evolució recent del clima de Catalunya a partir de l’estudi de diferents indicadors climàtics.

 

Aquest butlletí és fruit d’un llarg procés de recuperació de sèries climàtiques. Enguany, a banda d’actualitzar els resultats amb les dades corresponents al 2012, s’ha ampliat el nombre de sèries de contorn per fer més robust el procés de l’anàlisi de l’homogeneïtat, incloent per primer cop les de l’extrem nord dels Pirineus (vessant francès). També s’ha ampliat la informació relativa a la metadada de les sèries -és a dir, l’inventari de canvis i modificacions que han patit al llarg de la seva vida operativa- ja que el coneixement d’aquest fet millora la fiabilitat del procés d’anàlisi d’homogeneïtat.

 

Com a resultats generals d’aquest estudi per al període 1950-2012, la temperatura mitjana anual de Catalunya s’ha incrementat 0,20 °C/dècada (valor estadísticament significatiu), mentre que la precipitació mitjana anual mostra una lleugera tendència a la reducció, d’un 1,7 %/dècada (valor sense significació estadística). Per a l’estiu s’obtenen els increments tèrmics més marcats (+0,33 °C/dècada) i les disminucions de la precipitació també més importants (-5,8 %/dècada), ambdós valors estadísticament significatius.

El nivell del mar a l’Estartit ha augmentat 3,6 cm/dècada durant el període 1990-2012, i la temperatura de l’aigua del mar en els primers 50 metres de fondària, també a l’Estartit, ha augmentat a un ritme de 0,3 °C/dècada  (període 1974-2012). Quant a l’onatge, s’ha detectat una tendència positiva (augment) en el nombre de dies de mar plana o amb onades febles (de 0 a 0,5 metres d’alçada) igual a 2,1 dies/dècada, i especialment marcat a la primavera i l’estiu.

 

El BAIC 2012, obté el càlcul dels índexs climàtics a una vintena de sèries de temperatura repartides pel territori i cobrint el període 1950-2012. Aquests índexs aporten informació sobre l’evolució dels extrems climàtics i es basen en l’anàlisi de dades a resolució diària. En general, les vint sèries indiquen un augment d’aquells índexs que reflecteixen millor l’increment tèrmic experimentat. Concretament hi ha dos índexs (Nits càlides [TN90p] i Dies càlids [TX90p]) que presenten tendències positives (augment) estadísticament significatives a totes les vint sèries estudiades. La resta dels índexs relacionats amb la temperatura donen, en general, tendències comunes per a totes les sèries estudiades, encara que no tots els resultats arriben al nivell de significació estadística. A destacar també els increments experimentats en la durada de l’estació de creixement o l’indicador de durada de la ratxa càlida.

Es presenta també l’evolució de 30 índexs climàtics relacionats amb la temperatura i la precipitació als dos punts amb les sèries més llargues i completes del país: l’Observatori de l’Ebre (1905-2012) i l’Observatori Fabra (1913-2012). Hi ha alguns índexs que presenten una tendència estadísticament significativa i del mateix signe a ambdós observatoris; així, disminueixen els índexs Nits fredes, Dies freds i Indicador de durada de ratxa freda, i augmenten els índexs Dies d’estiu, Nits tropicals, Màxima de la temperatura màxima, Mínima de la temperatura mínima, Nits càlides, Dies càlids, Indicador de la durada de la ratxa càlida i Amplitud tèrmica anual. També es detecta un augment significatiu en les hores de sol efectives (període comú 1968-2011). Pel que fa als índexs relacionats amb la precipitació, només s’observa una tendència conjunta i significativa envers la disminució dels dies de neu a ambdós observatoris. Ara bé, a l’Observatori Fabra s’ha obtingut un augment significatiu dels índexs Dies de precipitació molt abundant (DP50), Precipitació total anual en els dies molt plujosos (P95pTOT) i Índex Simple d’Intensitat Diària (ISID).

 

Font: pàgina web de l’SMC (www.meteo.cat).

Finalista Premis Stic.cat 2013!

Ja s’han fet públics els finalistes dels premis Blocs Catalunya organitzats per l’associació stic.cat i entre els finalistes, en la secció de “Universitats, recerca i ciència” hi figura el bloc “Perquè el cel és blau i els núvols són blancs?”.

Moltes gràcies a tots pels vostres vots! Ara toca esperar a la decisió del jurat i seguir treballant molt ja que el nivell és molt alt!

Vota el bloc als Premis Blogs Catalunya!

Aquest any també he presentat el bloc “Per què el cel és blau i els núvols són blancs?” als Premis Blocs Catalunya, dins de la categoria “Universitats, recerca i ciència”. Si us agrada el contingut del bloc i considereu que mereix estar entre els finalistes d’aquest any, el podeu votar a través d’aquest enllaç:

PASSOS A SEGUIR PER FER LA VOTACIÓ:

1. Per procedir a la votació caldrà que us registreu com a usuaris a la web d’STIC. El registre és molt senzill i es pot fer de dues maneres:

          a. Posant un email i password a la dreta de la pàgina principal d’STIC

          b. Directament com a usuaris de Facebook o Twitter, només cal que cliqueu als corresponents logotips a la dreta de la webSTIC

2. Quan accediu a la votació dels blogs veureu moltes categories per les quals podeu emetre un vot per cadascuna (en total 15). Per votar el bloc “Per què el cel és blau i els núvols són blancs?” cal que aneu a la categoria

Universitats, recerca i ciència i allà el podreu votar.

Fins al 2 de setembre de 2013 estarà obert el període de votació pels Premis Blocs Catalunya 2013, una iniciativa de l’Associació Stic.cat que premia cada any els millors blocs publicats en català.

Coma a novetat, aquest any també hi he presentat el bloc del meu hobby: www.ganxetgirona.com i si voleu també em podeu votar a la categoria “Miscel·lània / personals”

Gràcies per avançat!

Which clouds produce rain?

First of all, we have to define a cloud, but what’s a cloud? Well, this is not an easy question. There is a huge debate among scientists about this question. According to the World Meteorological Organization (WMO) “a cloud is a hydrometeor consisting of minute particles of liquid water or ice, or of both, suspended in the free air and usually not touching the ground. It may also include larger particles of liquid water or ice as well as non-aqueous liquid or solid particles such as those present in fumes, smoke or dust.”

Then, what is a hydrometeor? A hydrometeor could be a cloud, as explained above, but also could be fog, mist or ice fog. More interesting, hydrometeors could be those consisting of a fall of an ensemble of particles (precipitation), which includes: rain, drizzle, snow, snow grains, snow pellets, diamond dust, hail and ice pellets.

Thus, in the context of this blog, more important than ask “which clouds produce rain?” is“which clouds produce water precipitation?” or “which kind of situations produce clouds that let water precipitates?” The word “water” here is remarked because what is important for us, the humanity, is that the precipitation gives water to the biosphere, not dust for example. And it is also important that this water could be in liquid form, snow or ice, because all of them are useful to retain fresh water provisions.

So, referring to clouds, there exist 10 genera and they are usually classified in three categories. By convention, the part of the atmosphere in which clouds are usually present has been vertically divided into three étages, depending on their base height:

• High: Cirrus (Ci), Cirrocumulus (Cc) and Cirrostratus (Cs)
• Middle: Altocumulus (Ac), Altostratus (As) and Nimbostratus (Ns, which can extend into other étages)
• Low: Stratus (St), Stratocumulus (Sc), Cumulus (Cu) and Cumulunimbus (Cb) (these two latter genera usually have their bases in the low étage, but their vertical extent is often so great that their tops may reach into the other étages).

Stratocumulus Photographer: Simon Eugster
By: Wikimedia commons

All these clouds at the same time are subdivided in many species, varieties and supplementary features or accessory clouds.

Answering to the main question, clouds that produce rain and snow are mainly: As, Ns, Sc, Cu and Cb. Stratocumulus (St) can also produce snow, snow grains and drizzle. Snow pellets are produced by Sc, Cu and Cb. Hail is always caused by Cumulunimbus, but ice pellets come from Altostratus and Nimbostratus.

 

Cumulunimbus (Cb) producing rain in New Haven, CT. Author: Versageek on 2009/07/03.
By: Wikimedia Commons

 

Moreover, it is very interesting to distinguish between precipitation and shower. Showers are characterized by their abrupt beginning and ending and by the generally rapid and sometimes violent variations in the intensity. Drops and solid particles falling in a shower are generally larger than those falling in non-showery precipitation. Whether the hydrometeors occur as showers, or not, depends on the clouds in which they originate. Showers fall from dark convective clouds (mainly Cumulonimbus, rarely Cumulus); non-showery precipitation usually falls from stratiform clouds (mainly Altostratus and Nimbostratus).

The type of precipitation has many ecological implications. Showers are not desirable in terms of fresh water storage (due to the speed of the water falling, what make it not suitable to leak into the sub-soil aquifers). Moreover, they cause an important soil erosion and the water could be less absorbed by plants, because it’s rush or torrent behavior. Not forgetting that sometimes intense showers have caused important damages to society with flood episodes.

The behavior of the precipitation is clearly illustrated, for example, contrasting the Girona-Mediterranean climate and the London-Oceanic/Atlantic climate. The total year precipitation in London is 611 mm with 145 days/year of rainfall (data from MetOffice) and in Girona it raises to 737 mm with only 80 days/year of precipitation (data from Aemet). So, in London the precipitation is more uniform along the year and, without taking into account other differences like temperature, the vegetation differences are evident.

Finally, the type of hydrometeor is also ecologically important: snow provides a good storage of fresh water. For instance, in our country the snow accumulated in the Pyrenees and pre-Pyrenees Mountains is usually liberated over the land or into rivers, lakes… when temperature is rising (in spring) and provide fresh water when more scarce is this resource (in Summer time). On the contrary, hail and ice pellets could produce damage in crops (this and the hail control subject may be another entry to this blog).

References:

World Meteorological Organization (WMO), “International cloud atlas”, volume I (revised edition, 1975). Manual on the observation of clouds and other meteors.

Link relacionat: UdG Aigua

L’obsolescència programada: una vergonya en un món que ha de ser cada cop més sostenible

Aquest documental, que obre un interessant debat sobre l’obsolescència programada, ha estat reconegut com a “Millor Documental” per l’Acadèmia de la Televisió i ha rebut el premi especial Maeda al Festival Japan Prize. Així mateix ha obtingut l’Ondas Internacional de Televisió, prestigiós guardó que concedeix cada Ràdio Barcelona de la cadena SER des de fa 58 anys (http://www.premiosondas.com/premiados.php).

Comprar, tirar, comprar.

Font: http://www.rtve.es/television/documentales/comprar-tirar-comprar/

El documental comença ensenyant com a l’any 1911 s’anunciaven bombetes amb una durada certificada de 2500 hores però el 1924 els principals fabricants van pactar limitar la seva vida útil a 1000. El càrtel que va signar aquest pacte, anomenat “Phoebus”, oficialment mai va existir però ‘Comprar, llençar, comprar’ se’ns mostren proves documentals d’aquest com origen de l’obsolescència programada.

Continua donant a conèixer la bombeta més antiga del món, a Livermore, Califòrnia. Encesa sense interrupció des de 1901, és a internet 24 hores al dia. De moment s’han esgotat ja dos càmeres web i la bombeta va per la tercera. Des dels anys 20 es fabriquen productes perquè tinguin una durada limitada.

En definitiva, bombetes, impressores, ipods i fins hi tot mitges han estat manipulades perquè l’obsolescència programada tingui lloc més aviat del què els consumidors esperem. Som víctimes de la societat de consum! A més, personalment, trobo molt greu que això s’ensenyi a les escoles de disseny i enginyeria.

Com diu Serge Latouche (professor emèrit d’economia a la Universitat de París): “El que cregui que un creixement il·limitat és compatible amb un planeta limitat és un boig o un economista. El drama és que ara tots som economistes”.

Un dels descendents de la casa Philips, entre altres, afirmen que és factible produir productes que durin “per sempre” (o almenys sense aquesta obsolescència programada) obtenint beneficis! O sigui que tots els arguments que utilitzen alguns dels entrevistats cauen pel seu propi pes… Que diguin que sense la obsolència programada cauria la producció, el consum i l’economia mundial sencera és mentida perquè tot aquest temps que alliberaríem es podria dedicar a desenvolupar altres formes de riquesa com ara l’amistat i el coneixement que tenen l’avantatge de no esgotar-se al utilitzar-se (Serge Latouche). A més la reducció en la utilització de materials no renovables seria molt beneficiosa pel medi ambient.

Finalment genial la idea que proposen de fer que les indústries no produeixin residus, sinó nutrients, com la pròpia natura fa. També magnífics els motius que donen pels quals cal replantejar la nostra economia i els nostres valors. Perquè com diu John Thackara, i crec que té tota la raó, cada cop depenem/depeníem més d’objectes materials per identificar-nos i per augmentar la nostra autoestima i això ha fet que caiguem en una crisi en les relacions, amb la comunicació amb els altres o amb la terra, o aquelles coses senzilles que el consumisme ha reemplaçat.

Per acabar una frase de Ghandi: “El món és suficientment gran per satisfer les necessitats de tots però sempre serà massa petit per l’avarícia d’alguns”.