HIPÀTIA D’ALEXANDRIA
Posted by Costa M. a 29 Novembre 2009
Hipàtia d’Alexandria o Hipàcia (Hypatía, Ὑπατία) (370 – 415) fou una filòsofa natural d’Alexandria a la província romana d’Egipte, que va destacar en els camps de la matemàtica, astronomia i medicina. Fou membre i cap de l’Escola neoplatònica d’Alexandria.
És considerada la primera dona coneguda en fer una contribució substancial al desenvolupament de la matemàtica.
Escrigué un comentari als sis primers llibres de l’Aritmètica de Diofant i també un tractat sobre les Còniques d’ Apol·loni. El seu pare fou Teó d’Alexandria, prestigiós matemàtic i astrònom, del qual aprengué els descobriments astronòmics de Ptolemeu. Es preocupà d’editar l’Almagest, l’obra més important d’aquest insigne astrònom grec.
Fou una defensora indiscutible de la filosofia neoplatònica i s’oposà a la implantació del cristianisme al Museu d’Alexandria, del qual fou el darrer director. Morí assassinada al carrer en mans de cristians fanàtics en veure que no volia convertir-se a la fe cristiana. És la primera dona matemàtica que hom coneix.
(Font: Enciclopèdia Catalana online)
Aquest octubre s’ha estrenat Agora, un drama històric dirigit per Alejandro Amenábar i protagonitzat per Rachel Weisz que se situa a l’Antic Egipte i narra les revoltes que hi tenen lloc, les quals arriben a la Biblioteca d’Alexandria on Hipàtia lluita per preservar els seus escrits.
Gràcies a la gran pantalla he descobert l’existència d’aquest meravellós personatge i fascinant dona, Hipàtia d’Alexandria. I com a curiosa de naixement que sóc, no me’n he pogut estar de buscar més informació sobre ella i els seus descobriments, així com de la seva vida.
De la seva mare no hi ha cap registre però se sap del seu pare, a qui ella adorava, era Teó d’Alexandria, un il·lustre filòsof i matemàtic de l’època va ser el mestre d’Hipatia des de que era petita. Realment Teó era una excepció i va permetre que la seva filla es convertís en astrònoma filosofa i matemàtica, cosa que era summament inusual en un sistema en el que las dones no tenien dret a l’ educació i les seves vides transcorrien en els espais privats de les seves cases, les seves famílies, les seves amistats i de “les feines femenines”.
Teó volia que Hipàtia fos, dit en pròpies paraules: “un ésser humà perfecte” i per això vigilava molt de prop l’educació de la seva ment i del seu cos. Diuen els biògrafs d’Hipàtia que des de ben aviat al matí ella dedicava varies hores al exercici físic, després prenia banys que la relaxaven i li permetien concentrar la ment para dedicar- se, la resta del dia, a l’estudi de les ciències, la música y la filosofia. Sembla ser per aquest rigorós entrenament que va aconseguir el seu objectiu doncs a dir de Sòcrates Escolàstic, historiador d’Hipàtia, 120 anys després de la seva mort: “la bellesa, intel·ligència i talent d’aquesta gran dona van ser llegendaris, va superar al seu pare en tots els camps del saber, especialment en l’observació dels astres”.
Teó treballava en el Museu, institució dedicada a l’ investigació i l’ensenyança que havia estat fundada per Tolomeu, emperador que va succeir a Alexandre Magne, fundador de la ciutat d’Alexandria. El Museu tenia més de cent professores que vivien allà i molts més que assistien periòdicament com invitats. Hipàtia va entrar a estudiar amb ells i encara que va viatjar a Itàlia i Atenes para rebre alguns cursos de filosofia es va formar com científica en el Museu i va formar part de ell fins la seva mort, arribant fins i tot a dirigir-lo al voltant de l’any 400.
Hipàtia es dedicà, durant vint anys, a investigar i ensenyar Matemàtiques, Geometria, Astronomia, Lògica, Filosofia y Mecànica en el Museu, ocupava la càtedra de Filosofia platònica pel qual els seus amics li deien “la filòsofa”. Va guanyar tal reputació que al Museu assistien estudiants d’Europa, Àsia i Àfrica a escoltar les seves ensenyances sobre “l’Aritmètica de Diofant” i casa seva es convertí en un gran centre intel·lectual. Citant novament a Sòcrates Escolàstic: “aconseguí un grau de tal cultura que va superar amb escreix a tots els filòsofs contemporanis. Hereva de l’escola neoplatònica de Plotini, explicava totes les ciències filosòfiques a qui ho desitgés. Amb aquest motiu, qui desitjava pensar filosòficament viatjava des de qualsevol lloc fins on ella es trobés… però a més de saber filosofia era també una incansable treballadora de les ciències matemàtiques”.
Va escriure diversos llibres, entre ells, Sobre el Conon Astronomico de Diafanto on es parla de equacions de primer i segon grau. Va inventar un aparell per l’aigua destil·lada, un per mesurar el nivell de l’aigua i un per determinar la gravetat específica dels líquids.
Hipàtia es va convertir en una de les millors científiques i filosofes de la seva època, erudita d’un coneixement que els cristians identificaven amb el paganisme i que per tant perseguien.
Els cristians van cremar i destruir tots els temples i centres grecs, van perseguir a tots els acadèmics del Museu obligant- los a convertir-se al cristianisme si no volien morir. Hipàtia s’hi va negar; es va negar a convertir-se al cristianisme, es va negar a renunciar al coneixement grec, a la filosofia i a la ciència que per més de vint anys havia après i ensenyat al Museu. En la quaresma, al març del 415, acusada de conspirar contra el patriarca cristià d’ Alexandria, va ser assassinada. Un grup de cristians la van trobar en el centre d’Alexandria i, en paraules de Sòcrates Escolàstic: “L’arrancaren del seu carruatge, la deixaren totalment despullada, li van tirar cargols afilats a la pell i a les carns fins que l’alè va deixar el seu cos…”
Al assassinar a Hipàtia assassinaren a una dona, a una matemàtica i filosofa, la primera en la historia i la més notable de la seva època; però no van poder assassinar el pensament filosòfic i matemàtic grec.
Font: http://www.xtec.es/~rcapsada/matgrega/hipatia.htm
Tanmateix, a la pel·lícula s’expliquen infinitats de qüestions científiques, així com històriques, com per exemple:
Les seccions còniques:
La dicotomia entre els pagans i els cristians (i més endavant els jueus):
Fet no molt allunyat a la realitat actual, tal i com afirma el director de la pel·lícula, Alejandro Amenábar: “Ágora és, en molts sentits, una història del passat sobre el que està passant ara, un mirall en el que el públic pot observar des de la distància del temps i de l’espai, i descobrir, sorprenentment, que el món no ha canviat tant”. En aquest sentit, un cop visualitzada la pel·lícula, una conclusió que se’n pot extreure és que sovint les religions i creences serveixen per dividir els pobles i provocar guerres i injustícies. A més, també es pot observar una altra dicotomia, la de dona-home. Es pot dir que fins aquest segle passat les dones gairebé eren inexistents en camps científics i en càrrecs polítics importants. Actualment estem en una època de canvis molt radicals, però no hem d’oblidar que encara queden molts passos per fer, i sobretot en països on la dona té menys drets que tenia Hipàtia en el seu dia. Bé, aquests temes porten a moltes reflexions i crec que ho deixaré per un altre dia… Això no deixa de ser un blog de ciència al capdavall, tot hi que el terme ciència avarca tantes qüestions i te el poder de poder fer canviar tants aspectes de la vida…
L’el·lipse com a eix central del torment d’Hipàtia:
Hipàtia diu, en la ficció, i qui sap si en realitat també va dir-ho…, que no serà feliç fins que no sàpiga com es produeix el moviment “errant” dels planetes (ells els anomenen “errants”, ja que no troben que segueixin cap patró en el seu moviment observat des de la Terra. En paraules del director: “Ágora és la historia d’una dona, d’una ciutat, d’una civilització i d’un planeta. L’Ágora és el planeta, on hem de conviure tots. Hem intentat mostrar la realitat humana en context amb totes les espècies del planeta Terra, i la Terra en el context de l’univers. Mirar als essers humans com a formigues, i a la Terra com a una piloteta més que va girant juntament a un altre conjunt de planetes i estrelles. “
Per què el cel és blau 
tonet said
La pel.lícula és molt bona, les dues hores que dura van passar sense adonar-me.
Satisfà veure com la voluntat d’una dona per defensar les seues idées, que tot i que en aquella època eren més que revolucionaries pot més que totes les idolatries, polítiques.
Tens tota la raó Montse, és una pel.lícula molt recomanable per tota la seua càrrega, tant científica com social.
Des del meu punt de vista, crec que aquesta pel.lícula hauria d’estar nominada a molts premis cinematogràfics. A més a més crec que des d’ara hauria d’èsser un fim de referència pel sistema docent, ja siga en classes de ciències, ètica …
Costa M. said
Bones Toni!! Primerament, gràcies pel teu comentari!!!
Estic totalment d’acord amb el que dius!
Hi ha un munt de detalls durant tota la pel·lícula que poden ser analitzats des de molts punts de vista diferents i en moltes àrees docents. Valdria la pena que aquesta i altres pel·lícules o documentals que s’editen (com per exemple: la 11a hora, que vam anar a veure l’altre dia) fossin eines de treball per les escoles, instituts i/o universitats, segons el nivell del qual es tracta. Àgora, concretament, tant és útil en el camp de les ciències socials i de l’ètica, per exemple a l’hora de treballar aspectes tan delicats com són la religió, la llibertat, els drets de la dona, la guerra pel poder, l’esclavitud, etc… i també crec que seria molt útil a l’hora de tocar la fibra amb temes científics, els quals potser es fan més feixucs per alguns alumnes si s’expliquen amb altres metodologies, i que, en canvi, amb un bon documental o pel·lícula, poden entrar molt millor pels ulls d’un futur adult que volem que creixi amb uns coneixements i uns valors els millors possibles.
L'animal humà said
Molt interessant, tampoc coneixia aquesta història. Ja l’aniré a veure
Una abraçada
Pere
Costa M. said
Bones Pere!!
Quina il·lusió el teu missatge! I gràcies pel comentari. Celebro que ho hagis trobat interessant, perquè a mi em va impactar molt la pel·lícula ja que tampoc ho coneixia i per això ho he volgut compartir amb vosaltres.
Una abraçada molt gran per tu també Pere!! i records a la Clara, les nenes i en Marçal!!
Joan iber said
Bon dia, cuca científica…
Et felicito per l’article d’Hipàtia, però ja que es un blog de ciències necessitaria que aprofundissis mes sobre aquest paràgraf: (Va escriure diversos llibres, entre ells, Sobre el Conon Astronomico de Diafanto on es parla de equacions de primer i segon grau. Va inventar un aparell per l’aigua destil·lada, un per mesurar el nivell de l’aigua i un per determinar la gravetat específica dels líquids).
On has tret aquesta informació?
Com a curiós que soc de mena m’agradaria saber mes coses sobre aquests descobriments, dona’m un enllaç…
Ja veus que quan les dones us hi poseu sou capaces de llimar-la molt fort.
I jo sense haver vist la pel·lícula………….mare de Deu
Costa M. said
Bones Joan,
Merci pel teu comentari, és més, el trobo molt interessant.
Primer. Al wikipedia a l’entrada HIPATIA
(en castellà, que hi ha més informació que en català i en anglès, la qual cosa també és estranya…), que en aquest cas hi ha moltes referències i cites, i que per tant, crec que és una bona font, citen les obres d’Hipàtia (allà hi ha molta informació i enllaços on pots trobar més informació, tal i com em demanes):
http://es.wikipedia.org/wiki/Hipatia
Obras:
Ninguna de sus obras se ha conservado, pero se conocen gracias a sus discípulos, como Sinesio de Cirene o Hesiquio de Alejandría, el Hebreo.
• Comentario a la Aritmética en 14 libros de Diofanto de Alejandría. (amb el següent enllaç a l’article: http://math.coe.uga.edu/tme/v06n1/4whitfield.pdf)
• Canon astronómico.
• Comentario a las Secciones cónicas de Apolonio de Perga, su obra más importante.
• Tablas astronómicas: revisión de las del astrónomo Claudio Tolomeo, conocida por su inclusión en el Canon astronómico de Hesiquio.
• Edición del comentario de su padre a Los Elementos de Euclides.
Además de cartografiar cuerpos celestes, confeccionando un planisferio, también se interesó por la mecánica. Se sabe que inventó un destilador, un artefacto para medir el nivel del agua y un hidrómetro graduado para medir la densidad relativa y gravedad de los líquidos, precursor del actual aerómetro, descrito por Sinesio de Cirene:
…es un tubo cilíndrico con la forma y dimensiones de una flauta, que en línea recta lleva unas incisiones para determinar el peso de los líquidos. Por uno de los extremos lo cierra un cono, adaptado en posición idéntica, de manera que sea común la base de ambos, la del cono y la del tubo. Cuando se sumerge en el líquido ese tubo, que es como una flauta, se mantendrá recto, y es posible contar las incisiones, que son las que dan a conocer el peso.
Sinesio de Cirene, Carta 15, a Hipàtia.
Sinesio también la defendió como inventora del astrolabio, aunque astrolabios más tempranos precedan el modelo de Hipatia al menos un siglo —y su propio padre fue famoso por su tratado sobre ellos.
Segon. També he trobat, d’una altra font:
http://www.fmujeresprogresistas.org/fichavisibilidad/Hipatiaciencia.htm
la següent informació sobre el que em preguntes:
Hipatia: Su obra
Según el Suda, Hipatia es autora de tres trabajos: un comentario a la Aritmética de Diofanto de Alejandría, el Canón Astronómico y un comentario a las Secciones Cónicas de Apolonio de Perga.
En el comentario sobre la Aritmética de Diofanto mostraba que la aritmética es más que cálculo, lo que según Sócrates Escolástico, contribuyó a que tal trabajo fuera conservado. Los comentarios de Hipatia incluían nuevos problemas y distintas soluciones que fueron incorporadas a los manuscritos diofánticos. Otra aportación fue demostrar la generalidad e indeterminación del problema por sustitución de valores numéricos desconocidos que no están relacionados y que no son múltiplos, potencias, raíces cuadradas o fracciones de los originales. El historiador P. Tannery sugiere que todos los manuscritos existentes conocidos derivan de una fuente común, y que esa fuente es el Comentario de Hipatia. Considera que el comentario y la copia de Hipatia es la más antigua de las conservadas de la Aritmética de Diofanto, (este comentario se refiere a los seis primeros libros). Supone que sobrevivió un ejemplar, al que llama ?, copiado por Miguel Psellus, filósofo bizantino del siglo XI, copia que se pierde después de la caída de Constantinopla. Supone que una segunda copia fue hecha entre los siglos VIII y IX, que también se pierde, pero antes fue copiada en el siglo XIII, y que a través de sus sucesivas copias, ha llegado a nosotros una del siglo XVI que se conserva en el Parisinus.
Parece ser que Hipatia mantuvo la tesis del heliocentrismo contra el geocentrismo. Los comentarios al libro III del Almagesto se consideran de gran importancia pues es fácil que Copérnico tuviera conocimiento de ellos y este conocimiento pudiera haber influido en la “Revolución Copernicana”, pues el único ejemplar del libro III se conservaba en Florencia en la biblioteca de los Médicis, y Copérnico estuvo en Florencia estudiando textos astronómicos griegos, y especialmente la obra de Tolomeo. La importancia de estos comentarios radica en que, cuando Teón comentó el Almagesto, Hipatia observó que la obra de Tolomeo daba lugar a numerosas conclusiones matemáticas, de las que su padre no se había dado cuenta. Hipatia calculó los valores matemáticos de los acontecimientos celestes descritos por Tolomeo. Las Tablas o Canón Astronómico serían el resultado de ello. El Canon Astronómico, tablas que elaboró Hipatia para el estudio de los movimientos de los astros, puede que formase parte de esa obra, pero también puede haber constituido una obra original independiente.
Gracias a su correspondencia con Sinesio de Cirene tenemos noticias de otras de sus contribuciones científicas, por ejemplo la invención de un buen número de aparatos. En la Carta 160 dirigida por Sinesio a Peonio, un militar que gustaba de la ciencia, dice que le envía como regalo un astrolabio de plata.
En la Carta 15, Sinesio le pide a Hipatia un hidroscopio. La verdadera naturaleza de ese hidroscopio nos es desconocida, pero en dicha carta Sinesio lo describe con todo detalle, y justifica su petición por su mala salud, luego pretendía utilizarlo para pesar o medir la fluidez de los líquidos, lo que tendría aplicaciones médicas. “Me encuentro tan sumamente mal de salud que necesito un hidroscopio. … será posible contar las incisiones que son las que dan a conocer el peso”. Hay autores que suponen que es una clepsidra o reloj de agua, otros como Fermat que es un hidrómetro o un densímetro, según se piense que medía volúmenes o pesos del agua. Otros instrumentos atribuidos por algunos autores a Hipatia son un planisferio y un aparato para destilar agua.
Curiosament, la paraula “Cánon” o” Conon” la trobo a molts llocs indiferentment, no sé si poden significar el mateix?
Finalment, només dir-te que el fet de no conservar-se cap dels els documents originals d’Hipàtia i que faci tant temps d’aquests fets, és molt difícil de reconstruir la història i saber realment què és el que veritablement va passar. Suposo que s’hauria de fer un estudi més exhaustiu, que no la mera búsqueda simple per internet que he fet jo per saber moltes més coses de les que em preguntes i sobretot amb molta més seriositat i rigurositat.
Espero haver-te donat prous enllaços perquè puguis seguir esbrinant coses per la teva banda… jejeje… 😉 I mira la peli quan puguis perquè és d’aquestes que t’agradarà, segur! perquè conec els teus gustos cinematografics i aquesta és una d’aquelles que no et pots perdre!!
I això k dius de les dones… tens raó… quan ens “hi posem” jo crec com capaces de descobrir igual o més/altres coses que els homes!!! som diferents a vosaltres i podríem captar coses diferents potser no?? el fet és que durant la història de la humanitat s’ha infravalorat a les dones (i a la gran majoria de països encara es continua fent!!)… això no es pot permetre!! però bueno… el temps posarà les coses al seu lloc, espero!
Per cert, et recomano que si en tens l’oportunitat vegis l’obra de teatre “BERISHIT. La història més bella del cosmos”, la feien a la temporada ALTA, haurà de ser l’any que ve (en cas que tornin, perquè aquest any s’ha acabat…. val molt i molt la pena, en serio!!! i és apte per tota la família, està molt bé.
Es tracta que mentre un Físic (el que va fundar el Cosmocaixa) va explicant com és l’univers, com va sorgir la vida al nostre planeta, etc… hi ha un home k fa bombolles, EN PEP BOU, amb unes formes i lluminositats molt especials que intenten expressar el que s’està explicant, i al revés… és una interacció.
Crec que us hauria agradat molt perquè posen sobre la taula el debat que hi ha entre la ciència i l’art, com la ciència serveix per comprendre (entre altres coses, l’art) i l’art per inspirar (entre altres coses, a alguns científics) o per plantejar preguntes, etc…
En definitiva, tot això em va recordar coses que alguna vegada tu i jo hem parlat: on s’acaba la HISTÒRIA i comença la CIÈNCIA? i al inversa? Moltes vegades és mescla historia amb ciència, per exemple quan es parla d’arquitectura, per la vessant històrica són interessants les formes dels arcs dels temples perquè els construïen de tal manera que aguantessin el pes de l’edifici però sense necessitat de fer gaires columnes dins l’església o el mausoleu, i això també és interessant per la vessant científica, perquè planteja preguntes: com s’ho feien a aquella època per fer aquells càlculs tan avançats? D’on treien els materials? Com construïen l’edifici? Etc…
Un altre exemple: la vida al nostre planeta, és interessant discutir amb tu les diferents teories científiques que a mi m’han explicat i que tu puguis compartir amb mi les mil i una teories que cada cultura o religió al llarg de la humanitat ha creat per explicar-ho.
Sempre he pensat que és molt interessant. Ja veig que hauré d’obrir una nova entrada al blog: “On s’acaba l’Història i comença la ciència?” o “On s’acaba la ciència i comença l’Història?”.
O sinó tu mateix pots proposar el títol, et permeto aquest “luxe” perquè ets tu! 🙂
Ciao!!
XuS said
No si al final s’haurà de veure la peli… Molt currada l’entrada, et felicito.
Costa M. said
Ohhh!!
Gràcies, gràcies…. !!! No pensava que llegisis el blog!! Quina sorpresa més grata!!!
Mira, podeu mirar la peli tu i en Joan junts!! Mentrestant, la Sònia, en Roger i jo anem a fer una altra cosa… jejeje…
Vinga, un petonàs i merci pel comentari!!
Costa M. said
Tot navegant per aquest mar infinit que és internet, he trobat aquesta web:
http://desequilibros.blogspot.com/2009/07/mujeres-en-la-ciencia.html
on hi ha dos llibres, en format pdf, bastant relacionats amb el tema que s’està tractant en aquesta entrada:
– Mujeres en la Historia de la Ciencia. Eulalia Pérez Sedeño. Instituto de Filosofía. C.S.I.C.
– Mujeres Astrónomas y Matemáticas en la antigüedad. Fundación Canaria Orotava de Historia de la Ciencia.
L’autor del post informa que:
El primero de ellos es breve. Se trata casi de una enumeración para quien quiera seguir investigando por su cuenta.
El segundo profundiza más y se centra en la antigüedad. Mucho más profundo y técnico. No trata únicamente los perfiles de las mujeres reseñadas sino que las sitúa en su contexto histórico y científico. Muy recomendable.
Espero que us pugui ser d’interès.
joan mundet said
¡¡Al final he vist la pel•lícula !!, com a admirador d’aquella època la recreació que es fa d’Alexandria m’ha semblat molt correcte, vestuari, decorats, efectes visuals, l’únic que falla son uns legionaris romans que s’han escapat dels pastorets del meu poble………però almenys no es com la encartonada de la sèrie Roma de la BBC en els episodis que passen a Egipte.
Crec que la pel•lícula podria aportar mes sobre la vida de la filosofa, sobre els seus coneixements, la investigació etc……….es podria haver aprofitat per donar una lliçó de ciència als espectadors, es podria haver aprofitat els efectes especials que tenim per ensenyar-nos quin era el grau de coneixement que havien arribat a assolir aquella època.
La pel•lícula gira entorn de la violència “excessiva” exercida per les diferents faccions de la ciutat, que no dic que no sigui real, segurament fou pitjor ja que Hipàtia no va morir ofegada per el seu esclau….va ser molt pitjor la seva mort.
El que hem refereixo es que la protagonista mort sense que sabem ben bé que es allò al que no podia renunciar, falta l’enfrontament verbal que segurament va ser-hi entre Hipàtia i el patriarca cristià i que segurament va deixar en evidencia sinó en ridícul aquell pobre fanàtic davant tot el poble d’Alexandia i com a càstig la va acusar de conspirar contra ell.
Una reflexió: Les persones que varen assolir uns coneixements tant grans, com poden ser molts filòsofs i científics d’aquella època, com es podien rodejar d’esclaus? Els seus coneixements no eren prous per adonar-se que a les persones no se les podia esclavitzar per molt bé que les tractessis? Com es pot estar tota la vida investigant darrera una idea si encara no hem descobert la llibertat? La seva formula es tant difícil? vosaltres que sou científics?…………
I perquè una religió que volia precisament alliberar als pobres i als esclaus es va convertir amb una màquina que controlava tots els aspectes de la vida, des del naixement, l’adolescència,l’ensenyament, el matrimoni, la malaltia, el treball i fins i tot la mort? Ah!!!! i ha sobre et triava el lloc a on havies d’anar desprès ..si a l’infern o al cel ? molta conya no?………………….i tot això durant 2000 anys i encara dura…..i dura, si Jesús! aixequés el cap……………
Costa M. said
Eiii!!! Gràcies pels teus comentaris!!!
Molt bé!!!! Per fi l’has vista!!! sabia que t’agradaria, perquè tu ho saps “tot” sobre aquella època, i totes les altres!!
Això dels pastorets… jo ni m’hi vaig fixar… però pot molt ben ser!! i si m’ho dius tu ja m’ho crec! perquè més k tu no s’hi fixa ningú en els vestuaris dels legionaris, soldats, etc… de totes les èpoques hagudes i per haver.
A mi també m’hagués agradat molt que haguessin aprofundit més en els coneixements que tenien, la investigació, etc… però suposo que tampoc tenen gaire informació… I deu ni do si s’ha aprofitat per donar una lliçó de ciència als espectadors, no trobes? Clar que es podrien haver fet filigranes amb els efectes especials que tenen a la seva disposició… però suposo que si es passen gaire la gent s’avorriria també. Pensa que hi ha molta gent que va al cine a veure una història i no té ganes que li donin lliçons… ja m’entens, oi?
Ja!! també estic d’acord amb tu, que és molt bèstia el què passava en aquella època!!
No entenc què vols dir quan parles de que: “El que hem refereixo es que la protagonista mort sense que sabem ben bé que es allò al que no podia renunciar”… suposo que el que em preguntes es pot respondre amb que: ella no pensa renunciar a la llibertat que tenia fins ara i a seguir essent una filòsofa/científica, a part de politeïsta, per passar a ser una “cristiana” (o sigui, que no pinti res enlloc pel fet de ésser una dona), que és el que ells volen.
Trobo que ja queda prou en ridícul ell sol (l’home que vol imposar el cristianisme…), tampoc crec que calgués que Hipàtia es rebaixés a tenir-hi un enfrontament verbal… ja que crec que era més una qüestió “política” que no pas “religiosa”, i que per tant, no s’hagués arreglat amb raonaments lògics, tal i com hagués fet Hipàtia. Ells utilitzaven el poder que tenien sobre el poble, com fan els polítics amb nosaltres actualment, amb bones paraules que en el fons moltes són mentides sense fonaments però que els donen un gran nombre de seguidors. Per tant, Hipàtia no tenia res a fer-hi en aquesta situació, a part de fugir d’allà! Però com que era tan orgullosa i valenta, dons va preferir morir dempeus que viure agenollada.
En el fons l’enfrontament verbal una mica ja hi és, però les paraules d’Hipàtia surten per la boca del que no acaba de decidir-se si votar com els altres (és que ara no recordo el seu nom)… saps k vull dir? hi ha un moment en el qual se li pugen els fums al fanàtic i interpreta la “Biblia” com ell vol i en que l’altra intenta defensar el pensament contrari… jo entenc que això seria l’enfrontament verbal al què et refereixes… tot hi que si hi hagués participat hipàtia hagués estat molt millor ÉS CLAR! ja que ella tenia molta més facilitat de paraula, enteniment, coneixements i saber estar… però malgrat tot, tenia totes les de perdre davant d’aquell fanatisme.
Per últim, la reflexió que fas està molt bé!! A mi també em va sobtar el fet que trobessin tant normal tenir esclaus!! Suposo que cal entendre que era una altra època i suposo també que no era una esclavització, tan terrible, com la que van viure els africans que van ser portats a Amèrica en l’època del colonialisme (per posar un exemple, que és la que més coneixem, almenys jo)… jo crec que ells ho veien més com un servei que els hi feien, com si fos la seva feina… Igual que ara tenim dones de “fer feines”, gent que ens cuida els cavalls, i altres tipus de treballadors… i no són pas esclaves, sinó que els hi paguem un sou; dons ells abans ho devien trobar normal, que en comptes de pagar-los un sou els oferien un sostre on viure, menjar, roba, etc… i devien creure que ho necessitaven perquè sinó no haguessin tingut prou temps per ells (per fer esport al matí, no haver de cuidar-se de la casa ni del menjar, etc… i així poder-se dedicar completament al coneixement, què és el que el pare de l’Hipàtia volia…).
És com si d’aquí 1000 anys els nostres bes-bes-bes-… nets diguessin: “has vist quins sous més baixos que cobraven la gent “del carrer” mentre altres s’enriquien a costa seva…”. No trobes? És que és la societat que també ha d’anar evolucionant, per molt intel•ligents que fossin no renunciarien a tenir esclaus si era la seva manera de funcionar, no trobes? Per dir-ho d’una altra manera… Jo sé que agafar el cotxe contamina l’atmosfera, i tot hi estar treballant i estudiant en aquest tema, no deixaré d’agafar el cotxe si el necessito; perquè en aquest moment crec que és més important la feina que jo pugui anar a fer (tot hi agafant el cotxe) que no la “contaminació” que emetré si no l’agafo…. és només per posar un exemple…. És la societat la que ha de canviar en el seu conjunt per trobar solucions globals perquè la gent no hagi d’agafar tant el cotxe i així no es contamini tant… no sé si m’he explicat prou bé? (i amb això no pretenc ni exculpar Hipàtia ni a nosaltres amb el tema del cotxe, ja que tots podem posar el nostre granet de sorra… Per exemple, ella hi ha un moment al principi de la pel•lícula que baixa a la cel•la de l’esclau a posar-li un ungüent perquè se li curin les ferides de les fuetades que li han clavat a l’esquena…. o sigui, que tenia mala consciència, igual que nosaltres al agafar el cotxe quan podríem anar a peu suposo… no és el mateix nivell, però tots dos sabem que ho podríem evitar, però cal que en conjunt la societat canviï perquè es produeixi un veritable canvi.
No sé si m’he explicat prou bé, si vols algun dia en parlem més disteeament quan ens veiem, ok??
I pel tema que em consultes sobre la religió… això si que ja… és més cosa teva que meva… tu en saps molt més d’aquests temes que no pas jo!! I també em pregunto com encara la majoria de la població del planeta és creient, si no és d’un Déu, d’un altre, o sinó de molts altres diferents… i com això porta a enfrontaments, malentesos i a les guerres… aquí hi ha tot un altre tema a desenvolupar… ja que a la pel•lícula ni tan sols han aparegut altres religions que actualment hi ha, imaginat si donaria per parlar… Perquè no crees tu un blog filosòfic, o teològic…? Crec que ens respondries molts dubtes que tenim!!
Bé, una abraçada!! Ens veiem!!!
Costa M. said
Per cert… què opineu dels Goya que van entregar-se ahir?
Jo trobo que és una vergonya que no guanyés el Goya a la millor pel·lícula… però bueno, també intueixo el perquè…
Ja veurem si guanya l’Òscar a la millor pel·lícula extrangera!!
aneeeetha said
La peli? mencanta!(:
ha estat molt bona, sem va pasar bolant!
Costa M. said
Hola Aneeeetha!!
Si!! És molt bona!! Mira, precisament fa un parell de dies la vaig tornar a veure amb la meva parella que encara no l’havia vista i em vaig emocionar tant o més que la primera vegada que la vaig veure!!
La recomano sens dubte, tal pel seu contingut científic, moral i històric!!!
Merci per seguir el meu blog i comentar! T’animo a seguir-ho fent!!
Montse Costa